La Reial Acadèmia completa l’aforament del seu viatge científic a les Illes Galápagos i obre una llista d’espera
L’Expedició Científica que la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) ha organitzat amb la cooperació de National Geographic a les Illes Galápagos per al setembre del 2020, amb motiu de la celebració del VI Congrés Internacional de la institució, ha arribat al seu primer objectiu: cobrir les 95 places disponibles. S’obre ara una llista d’espera per als interessats que no havien reservat la seva plaça davant de possibles eventualitats. L’aforament s’ha completat en menys de tres setmanes, el que dóna fe de l’interès d’una convocatòria única, tant per l’exclusivitat que ofereix a l’expedició anar de la mà de National Geographic i del Govern de l’Equador, com per la presència de fins a cinc premis Nobel que tampoc no han desaprofitat l’ocasió.
Aquesta primera Expedició Científica té com a destinació un dels llocs millor preservats del món quant a biodiversitat, però que tot i així està patint també les conseqüències del canvi climàtic i d’agressions al seu ecosistema. Aquest tema serà l’eix central de les conferències i discussions que tindran lloc entre els participants en l’expedició, que donat el caràcter multidisciplinari de l’Acadèmia es complementaran amb altres conferències d’interès cultural i científic.
Atès que el canvi climàtic és avui dia un dels principals eixos de debat social i científic pels problemes i incerteses que genera i per la certesa del que pot comportar si no es posen remei els efectes que l’escalfament global té sobre l’atmosfera, la Reial Acadèmia ha considerat que una expedició a un dels paradisos del món millor conservats pel que fa a fauna, flora, i espècies protegides és el millor escenari per discutir, observar i consensuar un document científic que serà presentat davant les organitzacions internacionals que debaten sobre la materia. És una forma, també, d’assumir el lideratge científic que s’exigeix a institucions implicades en el desenvolupament i difusió de la ciència i el coneixement.
Entre els assistents es troben els premis Nobel i acadèmics d’honor de la RAED Aaron Ciechanover, Barry Barish, Richard Schrock, Frances Arnold i Gérard Moreau, a més de personalitats com la també acadèmica honorària Rosalía Arteaga, expresidenta de l’Equador i presidenta de la Fundació per al Desenvolupament d’Amèrica Llatina, un grup de naturalistes especialistes en diversos aspectes de l’entorn de les Illes Galápagos i un grup de pensadors i artistes plàstics que complementen aquest grup singular gràcies a la col·laboració de la Fundació Quo Artis, una institució internacional dedicada a la promoció de la ciència mitjançant l’art i amb la qual la Reial Acadèmia ha començat a col·laborar de forma estreta.
Les Illes Galápagos, situades al Pacífic, a uns mil quilòmetres del subcontinent sud-americà, són una de les destinacions d’història natural més importants de la Terra. Van ser el primer lloc considerat Patrimoni Mundial i Reserva de la Biosfera per la Unesco. L’arxipèlag es compon per 19 illes d’origen volcànic i amb una reserva marina circumdant. La seva flora i la seva fauna conformen un laboratori vivent de l’evolució, únic al món. Estan situades a la confluència de tres corrents oceàniques i concentren una gran varietat d’espècies marines. La seva activitat sísmica i volcànica il·lustra els processos de la seva formació geològica. L’extrem aïllament de l’arxipèlag ha facilitat el desenvolupament d’una fauna singular amb espècies com la iguana terrestre, la tortuga gegant i nombroses espècies de pinsans, l’estudi va inspirar a Charles Darwin en la seva teoria de l’evolució per selecció natural després del seu viatge a aquestes illes el 1835.
Al viatge també es sumarà un realitzador cinematogràfic de National Geographic. L’expedició a bord del vaixell d’aquesta reconeguda societat científica estarà comandat per un capità de marina mercant experimentat en navegar per les illes durant més de 30 anys, Eduardo Neira, qui a més de la seva professió i vocació marinera és biòleg, professor, compositor i músic. La capacitat del vaixell està limitada a 95 passatgers per limitacions legals del Parc Nacional de les Galápagos. Posseeix tot el confort i el luxe propi dels grans iots i serà l’escenari d’experiències, discussions, debats i seminaris que cada nit il·lustraran als expedicionaris. Les sortides que dues vegades al dia s’efectuaran a les diverses illes del recorregut oferiran una oportunitat inoblidable de veure espècies animals úniques que il·lustren les teories evolutives i comprovar com es pot fer realitat una conservació rigorosa d’un ecosistema únic quan hi ha voluntat política i es deixa aquest aspecte en mans dels científics més qualificats.
Un dels punts més importants d’aquest viatge tindrà lloc a la Illa Santa Cruz, seu de la Fundació Darwin. És el lloc on es desenvolupen experiments científics d’alt impacte i que la Reial Acadèmia tindrà l’oportunitat única de visitar d’una manera profunda i detallada. Allà se celebrarà una trobada acadèmica que serà el colofó als quals ja s’hauran portat a terme en els dies anteriors a la ciutat de Quito, capital de l’Equador, una ciutat declarada Patrimoni de la Humanitat amb un dels centres històrics més bells i millor conservats d’Amèrica del Sud. L’activitat acadèmica es desenvoluparà a la Universitat de Sant Francesc i el seu paranimf acollirà l’ingrés com acadèmics d’honor de dos dels premis Nobel presents encara electes, així com el d’altres acadèmics electes. L’expedició també visitarà La Meitat del Món, el lloc on passa la línia de l’Equador i en on es pot apreciar els fenòmens vinculats a l’atracció magnètica dels pols terrestres en l’anomenat efecte Coriolis.
