Lluís Giner ingressa a l’Acadèmia amb el discurs “Los dientes: del comer al lucir. Evolución de los materiales odontológicos y cambios sociales”

Lluís Giner, doctor en Medicina i Cirurgia i professor d’Odontologia de la Universitat Internacional de Catalunya, va ingressar com a acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) durant una cerimònia que es va celebrar el passat 3 d’abril al Saló d’Actes de Foment del Treball Nacional, seu de la RAED. El recipiendari va llegir el discurs d’ingrés Los dientes: del comer al lucir. Evolución de los materiales odontológicos y cambios sociales”. Li va respondre en nom de la Reial Corporació l’acadèmic de número i vicepresident Pedro Clarós. L’acte va ser seguit per uns 200 assistents i 25 acadèmics.

Al seu treball, el nou acadèmic realitza un documentat recorregut per la llarga història de l’odontologia, que es remunta a la prehistòria, per més que arrenca tal com la coneixem avui amb els avenços de Pierre Fauchard (1678-1761), considerat el fundador d’aquesta especialitat. Giner ressenya també el naixement de l’ortodòncia com a ciència al segle XIX i se centra en la revolució que per a la salut bucodental suposen els avenços científics, sanitaris i socials que es donen al llarg del segle XX. “El segle XX emmarca un nou escenari, completament diferent als anteriors, suposa immensos canvis centrats principalment a partir de mitjans de segle, deguts a avenços científics, tecnològics i socials, produïts a una major velocitat que en els anteriors períodes històrics. Aquests canvis no només afecten a diferents materials dentals, sinó també a la forma de veure la professió, als sistemes assistencials sanitaris i, com no, també al concepte de sistema i qualitat de vida per part dels pacients”, assenyala en aquest sentit”.

L’odontologia ha patit molts canvis a l’últim segle, propiciats pels avenços tecnològics aportant millores significatives en la qualitat de vida dels pacients i en la comoditat i eficàcia de l’odontòleg

L’última frontera d’aquests avenços passen per la funció estètica que se li dóna actualment a la boca i el sistema masticatori. A més de l’ús del que ja es coneix com “materials intel·ligents”. “Entrant al segle actual sorgeix el concepte de com poden els materials tenir efectes positius als nostres tractaments en el que podríem anomenar materials intel·ligents. Exemples d’això són els materials de recobriments de fosfat càlcic per potenciar l’osteointegració i compostos que ajuden a la recalcificació”, explica.

“L’odontologia ha patit molts canvis a l’últim segle, propiciats pels avenços tecnològics aportant millores significatives en la qualitat de vida dels pacients i en la comoditat i eficàcia de l’odontòleg. D’altres canvis, però, han suposat una nova mentalitat, una nova forma d’entendre l’odontologia, i en conseqüència la forma d’entendre l’atenció sanitària i dental”, conclou el nou acadèmic.

Discurs d’ingrés