Dra. Teresa Freixes
Teresa Freixes, catedràtica Jean Monnet ad personam, presidenta de l’organització internacional Citizens pro Europe i acadèmica numerària i vicepresidenta de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), incideix en el significat de la Unió Europea per als seus ciutadans en un moment de profunda transformació geopolítica a l’article “¿De qué hablamos cuando hablamos de valores europeos?”, publicat pel diari digital The Objective el passat 20 de març. En aquesta mateixa línia, la reconeguda jurista acaba de presentar l’obra “La Unión Europea y el principio de solidaridad”, que recull les contribucions realitzades al seminari doctoral que va organitzar amb el mateix títol la Fundació Acadèmia Europea i Iberoamericana de Yuste el novembre del 2021 i del qual és l’editora.
Per a la vicepresidenta de la RAED, Europa ha de ser considerada més que un simple instrument administratiu i financer, ja que el seu significat institucional es fonamenta en valors concrets, enumerats al Tractat de la Unió Europea i en un ampli corpus legal que garanteix la llibertat i igualtat dels seus ciutadans. “En aquests temps tan revolts pels quals transcorre el nostre dia a dia en la Unió Europea, amb greus assumptes sobre la taula, com una defensa que no se sap gaire bé com estructurar-la, un pacte migratori del qual gairebé ningú no coneix els secrets, una presa de decisions complicada en la qual les institucions de vegades sembla que no estiguin, ens diuen per tot arreu que tot això s’ha de fer en defensa dels valors europeus. El principal problema, en aquest context, apareix quan aprofundeixes una mica en els missatges i t’adones que en la major part no saben de què estem parlant quan parlem de valors europeus”, inicia la seva reflexió.
Freixes destaca com, a l’inici del seu articulat, el Tractat de Lisboa defineix que els valors de la Unió Europea són el respecte de la dignitat humana, de la llibertat, de la democràcia, de la igualtat, de l’Estat de dret, així com també el respecte dels drets humans, inclosos els drets de les persones pertanyents a minories. I fixa com valors comuns als estats membre una societat caracteritzada pel pluralisme, la no-discriminació, la tolerància, la justícia, la solidaritat i la igualtat entre les dones i els homes. “Aquests valors, com institucions jurídiques, tenen un contingut concret, un bé jurídic subjacent, que no pot ser desnaturalitzat, la qual cosa implicarà que els valors que es contenen al Tractat de la Unió Europea, projectin aquell contingut en tota interpretació i aplicació que es realitzi sobre els mateixos. No són conceptes jurídics indeterminats, ja que es concreten en nombroses regulacions”, afegeix.
A partir d’aquí, l’acadèmica recorda que la institució s’ha dotat també dels mecanismes de defensa d’aquests valors i ja ha aplicat sancions a alguns dels seus membres que els han incomplert o han posat en risc, deixant desprotegits els seus propis ciutadans. En el cas d’Espanya, assenyala com Europa ha de determinar si la llei d’Amnistia respecta o no aquells valors europeus, extrem sobre el qual s’ha de pronunciar el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Així mateix, l’Audiència Provincial de Sevilla s’està plantejant presentar una consulta en relació amb la sentència dictada pel Tribunal Constitucional en el cas dels expedients de regulació d’ocupació a Andalusia.
Pel que fa al llibre “La Unión Europea y el principio de solidaridad”, el seu contingut cobreix diferents àrees de recerca: el recorregut des de les relacions socials al principi jurídic i les dimensions contradictòries de la solidaritat en la Unió Europea, les formes i nivells de solidaritat en el seu si, les perspectives financeres i fiscals del principi de solidaritat des de la iniciativa d’inversió per a la resposta al coronavirus a NextGeneration, les polítiques d’immigració i actituds cap a la immigració a Europa, la gestió de la frontera sud espanyola en matèria de migració i asil, el paper d’Europa en la construcció de pau centrant-se en el cas de Colòmbia, la cooperació internacional com a manifestació del principi de solidaritat, el paper de la llibertat de circulació i el Brexit en les decisions de mobilitat i les experiències migratòries o el desafiament econòmic, polític i geoestratègic.
