Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i acadèmic de número i vicepresident de la Secció de Ciències de la Salut de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica els últims articles que ha publicat a la secció “Lectores corresponsales” de l’edició digital del diari “La Vanguardia”, de la comunitat de lectors de la qual forma part activa. Es tracta de “Tras los pasos de Paul Valéry en Sète”, “El alma universitaria de Bolonia” i “La historia de los niños judíos escondidos en la Segunda Guerra Mundial en el Chateau de Beloeil”, on aborda les peculiaritats d’aquests tres assenyalats llocs de França, Itàlia i Bèlgica. Els articles es van publicar entre els 19 i 24 de juliol passats.
Dr. Joaquín Callabed
A “Tras los pasos de Paul Valéry en Sète”, l’acadèmic esbossa la història d’aquesta ciutat provençal, important port pesquer del mediterrani i assenyalat referent turístic, que ha estat bressol d’importants figures de la cultura francesa com el mateix poeta Paul Valéry, el cantautor Georges Brassens o l’actor i director dramàtic Jean Vilar. “‘Sète és una illa singular'”, va afirmar sobre la seva ciutat natal el poeta i filòsof francès Paul Valéry. És atractiva, amb segell personal, construïda a l’ombra del puig Saint Clair i que ha esdevingut un important port del Mediterrani. Té fibra laboral, empenta i iniciativa. Una ciutat viva i laboriosa que ha llaurat la seva història davant del mar. Algunes platges han estat substituïdes per dàrsenes. La tonyina, la sardina, l’anxova i els crustacis ocupen una part important de la seva indústria”, inicia Callabed la descripció.
Refugiats belgues el 1940
Després d’apuntar la trajectòria d’aquests tres personatges que ha donat la popular vila, també coneguda com la Venècia mediterrània, l’acadèmic s’atura en els principals atractius turístics, entre els quals destaca, més enllà de les platges i d’una extensa oferta de restauració, el Museu Paul Valéry. “Inaugurat el 2010 amb una pintura excel·lent i un gran respecte a la figura del poeta i dibuixant que va ser Paul Valéry. L’arquitecte va ser Guy Guillaume. Conté més de 600 pintures i més d’un miler d’obres gràfiques. S’exposen obres de Degas, Cézanne, Matisse, Marquet, Signac, Courbet, Cabanel, Sylvestre, Hinz, Marinot, Blondel… El fons del museu s’articula en quatre eixos: pintura clàssica, acadèmica, orientalisra i realista del segle XIX”, conclou.
Per la seva banda, a “El alma universitaria de Bolonia”, el president del Club de Pediatria Social destaca l’esperit estudiantil de la capital de l’Emília-Romanya, que va acollir la primera universitat europea al segle XI. “El seu nucli històric és dels més ben conservats d’Europa i el segon d’Itàlia després de Venècia. Palaus, convents i museus constitueixen una fascinant antologia arquitectònica. L’escola barroca de pintura amb Carracci, Reni, Albani i Guercino té una gran dignitat. La història aplaudeix les seves grans iniciatives civils i la seva genètica universitària. Té energia positiva i mirada socialitzant”, assenyala per passar a ressenyar la història de la universitat i els principals monuments de la ciutat.
Finalment, a “La historia de los niños judíos escondidos en la Segunda Guerra Mundial en el Chateau de Beloeil”, Callabed recorda com el conegut ‘Versalles belga’ va tenir un moment destacat en la seva atzarosa història ja entrat el segle XX, quan en plena Segona Guerra Mundial va acollir centenars de víctimes del conflicte, entre els quals hi havia els anomenats nens jueus de Beloeil, que van ser amagats al castell per tal d’escapar de l’extermini nazi. “Els nens jueus, proveïts d’una nova identitat, desarrelats i separats de les seves referències familiars i socials, s’havien d’adaptar a un entorn totalment desconegut. La doble identitat necessària per als nens jueus s’atribueix a la mestra belga Andrée Geulen. El seu sistema consistia en el fet que la identitat de cada nen era apuntada i fragmentada en cinc quaderns que mai no estaven junts al mateix lloc i permetia establir la correspondència entre el nom original del nen, la seva família d’origen i el seu nom suposat mitjançant un número de referència, sent cada un dels quaderns igual de necessaris per disposar de la informació completa sobre tots i cadascun dels nens”, explica l’acadèmic, que també ressenya la història i el patrimoni cultural que atresora el castell.
