Bernardo Rabassa
Bernardo Rabassa, president d’honor i de Relacions Exteriors del Club Liberal Espanyol, president de la Fundació Institut Europeu per a la Comunicació Social i col·laborador de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), analitza el futur de l’economia a la llum de l’actual crisi, dels models reguladors i de la constant recerca de la justícia redistributiva al llarg de les últimes dècades a l’article “El Estado, las criptomonedas y las leyes en la sociedad”, que va publicar el 5 de desembre passat al diari digital Diariocrítico. Reconegut sociòleg i psicòleg social, escriptor i comentarista, Rabassa va ser fundador del Partit Liberal i de la Unió de Centre Democràtic (UCD), membre d’Aliança Liberal Europea i entre els reconeixements que ha rebut al llarg de la seva trajectòria professional i personal destaquen el Premi 1812, el Premi Ciutadà Europeu i la Medalla al Mèrit Cultural de la Reial Lliga Naval Espanyola.
“La pregunta sobre com es construeix una societat justa ha trobat una varietat de respostes. En conseqüència, s’han elaborat un conjunt de teories que intenten explicar com els criteris sostinguts pels uns i els altres prenen forma en l’exercici i el comportament de l’estructura bàsica de la societat. Però, què és exactament el que les teories de la justícia regulen? Aquest és un qüestionament que val la pena abordar abans d’iniciar amb la descripció de qualsevol d’elles. Segons Jon Elster, una primera resposta aproximada és el sistema de llibertats i obligacions i la distribució dels ingressos. Amb diversos enfocaments, la majoria de les teories coincideix amb aquest plantejament, cal aclarir que en parlar de la distribució dels ingressos ens referim tant a la distribució directa dels impostos, transferències i subsidis, com en la distribució dels ingressos que es generen pels recursos productius o els que es generen pel consum d’articles o bé personals”, reflexiona l’expert.
Per a Rabassa, les teories de la justícia que s’han elaborat al llarg del segle XX difereixen en la importància que donen a aquesta mena de béns, i si per al corrent utilitarista el benestar és fonamental, per a altres pensadors els béns moralment rellevants són les aptituds bàsiques. Un debat que en un moment en què la població mundial ha superat els 8.000 milions de persones i en plena crisi climàtica s’ha reactivat. “La notícia ha tornat a agitar els observadors que ven el creixement de la població com una amenaça per al desenvolupament i el medi ambient. La realitat és molt més tranquil·litzadora perquè hem forçat les limitacions de l’escassetat, escriu Alberto Mingardi a la seva anàlisi per a ‘L’Economia’ de ‘Corriere della Sera’, inventant solucions que ens permeten produir més aliments i crear més riquesa. Òbviament, succeeix que hi ha individus o famílies a qui alguna vegada els va anar millor que ara, però en general el pastís ha crescut, no hem de lluitar per obtenir-ne un tall”, afegeix.
El col·laborador de la RAED aborda també l’enfonsament dels criptoactius arran de la desfeta de la gestora nord-americana FTX, posant en qüestió el model d’una nova economia descentralitzada i sense control de cap regulador i, així mateix, el cost que actualment suposen per a les empreses les regulacions. “Quants recursos humans han de dedicar les empreses nord-americanes per garantir el compliment normatiu? -es qüestiona Rabassa-. De mitjana, aquestes funcions representen l’1,34% de la despesa de personal, però amb una tendència en forma d’U invertida: les empreses mitjanes, com al voltant de 500 empleats, són les més afectades per les càrregues fiscals estatals. Em temo que a Espanya això serà molt més, atesa la voracitat fiscal del Govern“.
