Dr. Francisco González de Posada
Francisco González de Posada, catedràtic de Fonaments Físics de la Universitat Politècnica de Madrid i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va oferir el passat 27 d’octubre a la seu de l’Institut de l’Enginyeria d’Espanya la conferència “El marino y (tri)regente Gabriel Císcar: matemático, ingeniero y metrónomo. Segunda parte”, que va complementar a la sessió “Gabriel Císcar: marino, científico, metrólogo y regente”, que havia ofert tot just fa un any en el mateix Institut. La jornada va estar organitzada pel Comitè de Metrologia de l’Institut de l’Enginyeria d’Espanya amb la col·laboració del Centre Espanyol de Metrologia i el Reial Institut i Observatori de l’Armada amb l’objectiu de reivindicar la figura d’un dels grans artífexs de la investigació científica de la Il·lustració a Espanya.
En aquesta ocasió, Posada es va centrar en l’anàlisi de dues de les obres fonamentals de Císcar en l’àmbit de la metrologia, la seva “Memoria elemental sobre los nuevos pesos y medidas fundados en la naturaleza”, del 1800, els seus “Apuntes sobre medidas, pesos y monedas, que pueden considerarse como una segunda parte de la ‘Memoria Elemental'”, que van aparèixer dues dècades després i que s’han reeditat ara en una edició crítica elaborada pel mateix González de Posada. L’acadèmic va recordar que l’autor va contribuir a la definició del metre, al qual va espanyolitzar com a vara o mitgera. Aquest metre (la deumilionèsima part d’un quadrant del meridià terrestre), va ser el resultat dels mesuraments duts a terme inicialment mitjançant les expedicions geodèsiques de l’Acadèmia de Ciències de França a l’Equador i a Lapònia, així com per al mesurament del gran arc de meridià entre Dunkerque i Barcelona.
En un període de convulsió a Espanya entre la Guerra d’Independència i la tornada del rei Ferran VII al tron espanyol, Císcar va protagonitzar l’actualitat política com a regent i líder del liberalisme i el nacionalisme il·lustrat fins que es va haver d’exiliar Gibraltar i posar-se sota la protecció d’Arthur Wellesley, duc de Wellington quan ja era un reconegut científic. Les seves obres van ser pioneres a la metrologia espanyola, arribant a plantejar un sistema mètric propi per a Espanya després de treballar en un model universal, tot i que compatible amb aquest.
González de Posada és enginyer i doctor de Camins, Canals i Ports per la Universitat Politècnica de Madrid, llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Pontifícia de Salamanca i llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat Complutense de Madrid. Posseïdor de vuit doctorats, ha impulsat i dirigit nombrosos projectes i estudis de diverses branques del saber. Va ser reconegut amb la Medalla d’Honor al Foment de la Invenció i va ser així mateix rector de la Universitat de Cantàbria.
És acadèmic de número de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina d’Espanya, de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya i membre de l’Acadèmia Mundial d’Arts i Ciències, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Cadis, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i la Reial Acadèmia de Ciències, Belles Arts i Bones Lletres d’Ècija i acadèmic d’honor de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Cantàbria, de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Cadis i de la Reial Acadèmia de Medicina de Canàries. Presideix l’Acadèmia de Ciències i Enginyeries de Lanzarote.
