Dr. Joaquín Callabed
Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya i acadèmic numerari i vicepresident de la Secció de Ciències de la Salut de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), reprèn les seves reflexions sobre diverses qüestions relacionades amb l’adolescència als articles “La anorexia y la bulimia nerviosa”, “Claves de la atención sanitaria a los adolescentes”, “El maltrato a los adolescentes” i “Pautas para entender la salud del adolescente” publicats al llarg dels últims mesos a la secció “Lectores expertos” de l’edició digital del diari “La Vanguardia“, de la comunitat de lectors del qual forma part activa.
A “La anorexia y la bulimia nerviosa”, l’expert apel·la a un diàleg entre autoritats, experts sanitaris i educadors amb el màrqueting comercial en temes alimentaris, nutritius i estètics que vagi més enllà del marc regulador o legal. “És necessària una xarxa sanitària pública interdisciplinària (pediatres, psicòlegs, pedagogs, psiquiatres, treballadors socials, metges escolars, sociòlegs, infermeres, etc…) dedicada a l’adolescència i coordinada per pediatres que podria afavorir els diagnòstics precoços d’aquesta greu malaltia i altres de prevalents a l’adolescència concretant el tractament idoni ambulatori i hospitalari. Així com un diàleg profund amb el màrqueting comercial en temes alimentaris i nutritius i estètics, on la salut infantil i juvenil ha de ser el primer valor”, considera.
Per la seva banda, a “Claves de la atención sanitaria a los adolescentes”, l’acadèmic advoca per igualar atenció pediàtrica i majoria legal d’edat, ja que al seu entendre no té sentit que l’edat pediàtrica en l’àmbit assistencial acabi als 14 anys, deixant l’adolescent desprotegit d’aquesta assistència fins a arribar a l’edat adulta i en un moment àlgid de patologies mentals. “No s’entén com els problemes de salut prevalents a l’adolescència, que són els psicosocials, es contemplen tan malament i s’actua tan poc sobre ells. Per citar-ne alguns: anorèxia i bulímia, l’inici cada vegada més precoç en el consum de tabac i alcohol i drogues, l’assetjament escolar i ciberassetjament, el fracàs escolar, on som al capdavant. I la patologia emergent, relacionada amb la salut mental: trastorns obsessivocompulsius, psicosi, anorèxia i bulímia, depressions i intents d’autolisi, entre d’altres”, explica.
A “El maltrato a los adolescentes”, Callabed testifica que al llarg dels últims anys s’ha produït un notable augment de la violència adolescent, un tema important que afecta educadors, pares, professors i metges i que ha de ser detectat, controlat i abordat adequadament. “Amb les dades epidemiològiques sabem que un 10% dels adolescents en països amb alts recursos econòmics són maltractats. Aquest alt nivell de maltractament roman estable. Un correcte i minuciós estudi permet veure la realitat del problema que pot ser punt de partida per a mesures preventives, escolars i sanitàries i també legislatives. Està molt generalitzat parlar del maltractament infantil i és necessari ampliar l’espectre al maltractament adolescent”, afirma l’expert.
Finalment, en “Pautas para entender la salud del adolescente”, el president del Club de Pediatria Social dona algunes claus per desentranyar alguns problemes i trastorns de l’adolescència, una etapa en què els accidents, les ferides i la violència predominen entre els nois i els problemes d’índole mental i sexual, entre les noies, com es va analitzar a la recent reunió de la Societat Francesa de Pediatria celebrada a Lió en què ha participat. “Tot i que es considera que el període d’adolescència és el de millor salut, sabem que al voltant de 2,4 milions d’adolescents i joves adults de 10 a 24 anys moren tots els anys per causes evitables. La insuficiència de polítiques en matèria de salut com es van dur a terme amb la infantesa empitjora els resultats segons l’edat de l’adolescent”, explica.
