
Dr. José María Baldasano
José María Baldasano, catedràtic d’Enginyeria Ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya, Premi Nobel de la Pau com representant del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic i acadèmic numerari de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), reflexiona sobre la crisi climàtica i la seva afectació a la conca mediterrània després de l’episodi de pluges extremes que va assolar l’octubre passat diverses comarques valencianes a l’article “Las DANA que vendrán”, que firma al costat del també expert Emilio Cuevas, exdirector del Centre d’Investigació Atmosfèrica d’Izaña de l’Agència Estatal de Meteorologia, i que va aparèixer el passat 21 de març a la secció de Ciència i Tecnologia del portal Letras Libres.
Baldasano i Cuevas recorden al seu article aquest episodi que va portar el Llevant espanyol a patir una de les pitjors inundacions de la seva història, deixant més de 200 morts i enormes danys materials i assenyalen que diversos estudis científics han confirmat que la magnitud d’aquest esdeveniment va estar directament influïda pel canvi climàtic. En concret, expliquen, una primera anàlisi de la DANA realitzada per World Weather Attribution i un segon informe publicat per Climameter, projecte de recerca finançat per la Unió Europea i el Centre Nacional de Receca Científica de França, indiquen que l’escalfament global ha intensificat i fet més freqüents aquests fenòmens extrems. S’estima que les pluges van ser entre un 12 % i un 15 % més intenses a causa de l’augment de la temperatura global, mentre que les temperatures inusualment altes de l’Atlàntic i la Mediterrània van facilitar l’evaporació i la formació de tempestes.
A més, un anòmal sistema de rius atmosfèrics va transportar grans quantitats de vapor d’aigua des del Golf de Guinea i el Sàhara, la qual cosa va agreujar les precipitacions. En aquest context, els experts adverteixen que les DANES futures podrien ser fins a un 88 % més intenses al nord-est d’Espanya. El desastre també va evidenciar la vulnerabilitat de la regió. Tres de cada deu habitatges construïts després de l’any 2000 eren en zones inundables i van ser greument afectats. La urbanització descontrolada i la desertificació han augmentat l’escolament, agreujant l’impacte de les pluges. A més, la falta d’alertes primerenques va impedir que la població pogués reaccionar a temps, afegeixen els experts.
L’article subratlla així mateix la urgència de millorar la planificació territorial i la preparació ciutadana, amb sistemes d’alerta eficaços i simulacres periòdics. Per a Baldasano i Coves, la DANA d’octubre és una clara advertència del que ha de venir si no es prenen mesures contundents contra el canvi climàtic i la gestió del risc d’inundacions. “Creiem que en el risc per inundacions només podem disminuir els factors d’exposició, amb una adequada ordenació del territori, assumint l’enorme cost que comportaria, i de vulnerabilitat, amb alerta primerenca millorada i plans d’actuació que incloguin formació a la població i simulacres”, conclouen.
Baldasano va ser l’autor de l’“Informe sobre canvi climàtic” que va debatre la Comissió d’Emergència Climàtica del Parlament de Catalunya i va elaborar també l’“Informe dels Premis Rei Jaume I de Medi Ambient sobre l’Actual Canvi Climàtic”, que va signar juntament amb José Luis Rubio i que va presentar davant del ple de l’Alt Consell Consultiu en R+D+i de la Presidència de la Generalitat Valenciana. L’acadèmic va presentar així mateix l’estudi “Les zones de baixes emissions per millorar la qualitat de l’aire de les ciutats” a la trobada virtual “Barcelona, zona de baixes emissions”, celebrada pel diari “La Vanguardia”. Baldasano va estudiar a fons els efectes de la reducció d’emissions que es va produir a causa de les restriccions de mobilitat a conseqüència de la pandèmia en articles com “Covid-19 lockdown effects on air quality by NO2 in the cities of Barcelona and Madrid (Spain)”, on apel·lava a la implementació de noves polítiques de mobilitat urbana després de certificar una reducció d’emissions que es va situar entre el 50% i el 62% en aquestes dues ciutats durant el mes de març del 2020.
José María Baldasano, catedrático de Ingeniería Ambiental de la Universidad Politécnica de Cataluña, Premio Nobel de la Paz como representante del Grupo Intergubernamental de Expertos sobre el Cambio Climático y académico de número de la Real Academia Europea de Doctores (RAED), reflexiona sobre la crisis climática y su afectación en la cuenca mediterránea tras el episodio de lluvias extremas que asoló el pasado octubre varias comarcas valencianas en el artículo “Las DANA que vendrán”, que firma junto al también experto Emilio Cuevas, exdirector del Centro de Investigación Atmosférica de Izaña de la Agencia Estatal de Meteorología, y que apareció el pasado 21 de mazo en la sección de Ciencia y Tecnología del portal Letras Libres.
Baldasano y Cuevas recuerdan en su artículo este episodio que llevó al Levante español a sufrir una de las peores inundaciones de su historia, dejando más de 200 muertos y enormes daños materiales y señalan que diversos estudios científicos han confirmado que la magnitud de este evento estuvo directamente influenciada por el cambio climático. En concreto, explican, un primer análisis de la DANA realizado por World Weather Attribution y un segundo informe publicado por Climameter, proyecto de investigación financiado por la Unión Europea y el Centro Nacional de Investigación Científica de Francia, indican que el calentamiento global ha intensificado y hecho más frecuentes estos fenómenos extremos. Se estima que las lluvias fueron entre un 12 % y un 15 % más intensas debido al aumento de la temperatura global, mientras que las temperaturas inusualmente altas del Atlántico y el Mediterráneo facilitaron la evaporación y la formación de tormentas.
Además, un anómalo sistema de ríos atmosféricos transportó grandes cantidades de vapor de agua desde el Golfo de Guinea y el Sáhara, lo que agravó las precipitaciones. En este contexto, los expertos advierten que las DANA futuras podrían ser hasta un 88 % más intensas en el noreste de España. El desastre también evidenció la vulnerabilidad de la región. Tres de cada diez viviendas construidas después del año 2000 estaban en zonas inundables y fueron gravemente afectadas. La urbanización descontrolada y la desertificación han aumentado la escorrentía, agravando el impacto de las lluvias. Además, la falta de alertas tempranas impidió que la población pudiera reaccionar a tiempo, añaden los expertos.
El artículo subraya asimismo la urgencia de mejorar la planificación territorial y la preparación ciudadana, con sistemas de alerta eficaces y simulacros periódicos. Para Baldasano y Cuevas, la DANA de de octubre es una clara advertencia de lo que está por venir si no se toman medidas contundentes contra el cambio climático y la gestión del riesgo de inundaciones. “Creemos que en el riesgo por inundaciones sólo podemos disminuir los factores de exposición, con una adecuada ordenación del territorio, asumiendo el enorme coste que conllevaría, y de vulnerabilidad, con alerta temprana mejorada y planes de actuación que incluyan formación a la población y simulacros”, concluyen.
Baldasano fue el autor del “Informe sobre cambio climático” que debatió la Comisión de Emergencia Climática del Parlamento de Cataluña y elaboró también el “Informe de los Premios Rey Jaime I de Medio Ambiente sobre el Actual Cambio Climático”, que firmó junto a José Luis Rubio y que presentó ante el pleno del Alto Consejo Consultivo en I+D+i de la Presidencia de la Generalitat Valenciana. El académico presentó asimismo el estudio “Las zonas de bajas emisiones para mejorar la calidad del aire de las ciudades” en el encuentro virtual “Barcelona, zona de bajas emisiones”, celebrado por el diario “La Vanguardia”. Baldasano estudió a fondo los efectos de la reducción de emisiones que se produjo debido a las restricciones de movilidad a consecuencia de la pandemia en artículos como “Covid-19 lockdown effects on air quality by NO2 in the cities of Barcelona and Madrid (Spain)”, donde apelaba a la implementación de nuevas políticas de movilidad urbana tras certificar una reducción de emisiones que se situó entre el 50% y el 62% en estas dos ciudades durante el mes de marzo de 2020.