Dr. Barry Clark Barish
Barry Barish, premi Nobel de Física el 2017, professor emèrit de física de l’Institut de Tecnologia de Califòrnia i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), protagonitza una àmplia entrevista publicada el 5 de juliol passat al suplement “Papel” del diari “El Mundo” on reflexiona sobre els límits de la ciència i sobre les portes de coneixement de l’univers que deixa el seu descobriment de les ones gravitacionals que va merèixer el Nobel. Barish ha estat un dels membres del jurat dels Premis Rei Jaume I que atorga la Generalitat valenciana.
L’acadèmic explica com va aconseguir detectar aquestes ones de l’existència de les quals ja havia advertit Albert Einstein. “Una vegada es va provar la teoria d’Einstein, detectar les ones gravitacionals es va convertir en un problema experimental. Són indetectables amb les regles modernes. Per tant, calia trencar la regla i trobar la manera com la natura genera ones gravitacionals i que nosaltres puguem detectar. Vam tenir moltíssima sort perquè vam trobar la font principal: una col·lisió de forats negres fa 1.300 milions d’anys. Mai no s’havia vist ni calculat, però significava que el fenomen havia d’existir. Des d’aleshores, el senyal ha estat arribant a la Terra, i ha estat ara quan teníem alguna cosa que el podia detectar. El seu efecte és increïblement petit, i per això la dificultat. Portàvem 20 anys construint i perfeccionant l’aparell, però sense veure res. El setembre del 2015 ho vam encendre i ràpidament vam veure l’efecte del forat negre. Un dels meus col·legues va tenir un moment eureka. El meu va ser més de pànic. Era un detector nou i em preguntava si no havíem fet alguna cosa malament”, explica el científic.
Barish considera que gràcies a la detecció d’aquestes ones gravitacionals serà possible conèixer els primers instants de l’univers després del Big Bang. “Tot el que sabem de l’univers incipient ve de les ones electromagnètiques. Ara bé, les primeres observacions que tenim amb aquestes ones són de 400.000 anys després del Big Bang. Com que les ones gravitacionals no s’absorbeixen, si mesuréssim les que es van originar en aquests primers instants, podríem viatjar al principi de l’univers. No sabem com, però ho farem. Es trigarà més del que em queda de vida. Però sabem que és possible. Segurament amb un altre tipus de tecnologia”, assenyala.
El Nobel conclou l’entrevista amb una reflexió sobre els perills de la ciència davant dels avenços com la intel·ligència artificial. “La por és raonable, hi ha un perill, però això no significa que no hàgim d’avançar. L’exemple més dramàtic és la bomba atòmica: els científics la van crear i la societat no la va saber gestionar. No hi ha garanties que sapiguem gestionar els avenços científics. Tot i així cal adonar-se que la intel·ligència artificial té una limitació: pot jugar als escacs millor que nosaltres i potser escriu un article, però no pot raonar, nosaltres raonem per prendre decisions, i això no ho pot fer la intel·ligència artificial. És una eina que pot fer tasques. És clar que es pot fer servir per al mal, però no vol dir que ens reemplaçarà”, afirma.
Un any després de ser reconegut per l’Acadèmia Sueca, Barish va oferir al CosmoCaixa de l’Obra Social La Caixa la conferència “Ones gravitacionals: d’Einstein a una nova ciència”, amb la col·laboració de la RAED. Barish va ser un dels grans artífexs de la demostració empírica de l’existència d’aquestes ones, que ja va predir Einstein el 1916. Gairebé un segle després, el 14 de setembre del 2015, els dos interferòmetres de l’Observatori d’Ones Gravitacionals per Interferometria Làser, que dirigia l’acadèmic d’honor de la RAED, van captar per primer cop aquestes ones gravitacionals procedents de la col·lisió de dos forats negres. I a l’agost del 2017, altres generades per la fusió de dues estrelles de neutrons. Barish va rebre també el premi Princesa d’Astúries 2017 pel seu treball sobre les ones gravitacionals juntament amb Kip Thorne i Rainer Weiss, amb qui també va rebre el Nobel.
Llegiu l’entrevista
