Eric Maskin, Premi Nobel d’Economia del 2007 i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), aborda en una entrevista concedida a “La Vanguardia” la situació geopolítica que ha acabat en la invasió russa d’Ucraïna i la cruenta guerra que es dirimeix aquests dies i els perills que assetgen l’economia mundial més enllà de la inflació o l’escassetat d’aliments i primeres matèries. Per al Nobel, que va visitar Barcelona per participar en un acte acadèmic de la Barcelona School of Economics, el risc de l’estanflació continua sent real malgrat molts indicadors i les polítiques de la Reserva Federal dels Estats Units i el Banc Central Europeu quant a retirar estímuls financers i incrementar els tipus d’interès oficials.
“Al meu entendre, Occident va perdre en aquell moment una gran oportunitat. Quan va caure la Unió Soviètica van seguir pensant en Rússia com un adversari, i no només vam mantenir l’OTAN, sinó que ara l’ampliem. Un enfocament alternatiu podria haver estat abraçar Rússia de la mateixa manera que es va abraçar Alemanya i el Japó després de la Segona Guerra Mundial, i incorporar Rússia plenament a la comunitat d’Occident”, va assenyalar sobre l’actitud dissonant i violenta de Moscou. Per a Maskin, el comportament de Rússia es deu també al control energètic sobre Europa. I en aquest punt va destacar dos aspectes positius: la unió de les democràcies europees davant de l’agressor i l’acceleració de la transició energètica.
Així mateix, va assenyalar la terrible pèrdua que comportarà la guerra per a Rússia sigui quina sigui la seva resolució. “Ens queixem del que la guerra està fent a Occident i a Ucraïna, però també és una tragèdia per a Rússia, perquè hi ha molts russos ben educats que estan imaginant una Rússia molt més pròspera, molt més semblant a Occident. Això podria haver passat. I és també el nostre fracàs històric”, va afirmar.
L’acadèmic d’honor va considerar que ni la crisi provocada per la pandèmia ni la que provoca la guerra a Ucraïna acabaran amb la globalització, si bé les regles del comerç internacional seran diferents a partir d’ara. Per al Nobel, el repte implica lluitar contra una desigualtat creixent, tant entre països com al si les economies nacionals. Per a això, proposa mecanismes de redistribució de riquesa i polítiques d’educació que permetin construir societats amb més oportunitats per a tothom. Així mateix, va incidir en la importància de no incrementar els impostos a l’escenari actual.