Teresa Freixes, catedràtica de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona i acadèmica de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), ha reiterat durant una conferència que va pronunciar el passat 27 de novembre a l’Ateneu de Madrid la necessitat d’impulsar un model educatiu únic a Espanya que acabi amb els 17 actuals, un per cada comunitat autònoma, sota els paràmetres de llibertat i construcció d’un esperit crític que marquen els principals tractats internacionals sobre educació subscrits per Espanya.
“Estem dolorosament farts que l’educació estigui servint com a instrument manipulador dels nostres joves i no els prepari per a una vida adulta basada en el lliure desenvolupament de la seva personalitat, fundat en drets i obligacions”, va iniciar Freixes seva reflexió al discurs “Educación en libertad”. Per a l’acadèmica, tant els diferents govern de l’Estat com de les Comunitats han primat en les seves polítiques educatives els interessos partidistes.
“Des que vam poder, treballosament, instaurar la democràcia i aprovar la Constitució del 1978, l’ensenyament ha constituït el cavall de batalla més ideologitzat del debat social i polític. Esquerra, dreta, nacionalistes… cadascú ha centrat els seus interessos en l’àmbit de la educació, sense tenir a vegades en compte que el model educatiu és el pilar fonamental no només per a la formació de la persona, sinó per a la construcció de la ciutadania”.
Dra. Teresa Freixes Sanjuán
“Segons com s’han anat formant les successives generacions s’han anat construint o destruint societats, pobles, nacions, estats i imperis. El problema que hem patit és que, sent o no conscients, els impulsors de les successives reformes i contrareformes han tingut més en compte els seus interessos partidistes, intentant construir societats a la seva mida, que la formació dels que Bobbio definia com a ciutadans participatius , lliures i conscients i Habermas reclamava com democràtics subjectes de drets constitucionals dels quals es pogués estar patriòticament orgullosos”, va reflexionar Freixes.
La pensadora va apel·lar a l’Estat a que assumeixi les plenes competències en educació que li permet la Constitució per construir un model únic que es fonamenti en la Declaració Universal de Drets Humans, el Conveni Europeu de Drets Humans, la jurisprudència del Tribunal d’Estrasburg, el Pacte internacional de Drets Civils i Polítics, el Pacte internacional de Drets Econòmics Socials i Culturals, la Carta Social Europea i la Convenció de la Unesco contra la Discriminació en l’Esfera de l’Ensenyament.
