José Ramón Calvo, acadèmic de número i president de l’Institut de Relacions Internacionals de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED). Assessor estratègic del Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació
Obituari publicat al diari “La Vanguardia” el 21 d’octubre de 2020
Dr. Mario Molina
José Ramón Calvo, acadèmic de número i president de l’Institut de Relacions Internacionals de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), rememora la figura i l’obra de Mario Molina, Premi Nobel de Química i acadèmic d’honor de la RAED, mort el passat 7 d’octubre, a qui l’unia una llarga i profunda amistat en un obituari publicat al diari “La Vanguardia” el passat 21 d’octubre. Calvo recorda l’ingrés de Molina a la Reial Acadèmia al 2018, amb un discurs en el qual rememorava totes les investigacions que el van portar a el reconeixement de l’Acadèmia Sueca el 1995 al costat dels també investigadors Paul J. Crutzen i Frank Sherwood Rowland pels seus descobriments sobre la gradual pèrdua de la capa d’ozó en els pols terrestres.
En un emotiu relat, Calvo explica com Molina es va interessar el ja llunyà 1972 pel clima i les conseqüències que es deriven del factor antropogènic, quan va començar a treballar amb qui seria el seu primer mentor i després el seu col·laborador, Frank Sherwood Rowland. Junts van abordar la investigació sobre les propietats químiques de l’àtom en processos radioactius. Una de les línies de recerca en les que van treballar va ser la d’esbrinar el destí d’algunes partícules químiques inerts derivades de processos industrials acumulats en l’atmosfera i els seus efectes sobre el medi ambient, que no havien estat tinguts en compte fins a aquell moment.
Les seves investigacions van posar de manifest l’acumulació de clorofluorocarbonis (CFC) i hidrocarburs clorats que en l’atmosfera feien una reacció química que eliminava les molècules d’ozó, fonamentals com a filtre dels raigs solars. El mateix Molina es va implicar de forma personal en la posada en marxa de el Protocol de Mont-real de les Nacions Unides per solucionar, de forma reeixida, aquest primer gran problema per al planeta d’origen humà.
