Pedro Nueno
Titular de la Càtedra Fundació Bertrán d’Iniciativa Empresarial de l’Escola de Negocis IESE-Universitat de Navarra, president de l’Escola de Negocis Internacional Xina-Europa i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Articles publicats al diari “La Vanguardia” l’1, el 8 i el 15 de novembre de 2020
Pedro Nueno, professor d’IESE-Universitat de Navarra, president de l’Escola de Negocis Internacional Xina-Europa i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reflexiona als articles “Ayudando”, “Trumbidando” i “Reaccionando”, que ha anat publicant al diari “La Vanguardia” entre els passats 1 i 15 de novembre, sobre el camí de la recuperació un cop superada la pandèmia, el debat que es reobre sobre la jubilació i el sistema espanyol de pensions després aquesta crisi i, de la mateixa manera, l’oportunitat que suposa per a la normalització als càrrecs de direcció empresarial de dones i professionals de minories ètniques, culturals o religioses.
A “Ayudando”, Nueno es qüestiona per les polítiques sobre la recuperació i apel·la a l’esperit emprenedor i a l’acompanyament de l’Administració. “Tot i que s’acabi la crisi del coronavirus ens enfrontarem a una altra dura realitat. Podrem anar a bars i restaurants, viatjar a on vulguem, amb cotxe, amb avió o amb tren. Recuperarem el treball presencial, però la sorpresa serà enorme. Molts bars, restaurants i botigues no obriran perquè durant la pandèmia van fer fallida. El seu deute va pujar amb la pandèmia i sense vendre res molts dies la cosa es va trencar. Sense ERTO ni teletreball tornarem a l’oficina i veurem que té moltes zones tancades. Ens diran que l’empresa està tancada i ens informaran de com estem acomiadats. Les notícies diran la xifra de desocupats, els enormes deutes de les comunitats i del país, la caiguda de l’economia i que la situació començarà a millorar al 2025”, inicia la seva reflexió entre el pessimisme i un realisme basat en les dades.
Dr. Pedro Nueno
A “Trumbinando”, l’acadèmic reflexiona sobre l’edat de jubilació a la llum del duel electoral als Estats Units entre dos candidats que a Espanya haurien d’estar ja apartats de la vida laboral donada la seva edat. A partir d’aquí comença una reflexió sobre el retard voluntari de l’edat de jubilació per resoldre en bona mesura els problemes estructurals de l’actual sistema públic de pensions. “Hi ha una solució, el que fan Donald Trump i Joe Biden, treballar més enllà de l’edat de jubilació. Per cada any que es treballa després dels 65 de jubilació no es cobren pensions i es paguen impostos que serviran, entre d’altres coses, per pagar pensions. Quant cal endarrerir l’edat de jubilació? Tant com es pugui i potser amb algun incentiu per fer-ho atractiu (rebaixar a poc a poc els impostos surt més barat que pagar una pensió)”, assenyala.
Finalment, a “Reaccionando” se sorprèn pel debat obert sobre l’oportunitat que ofereix la crisi per normalitzar la integració de dones i gestors de minories ètniques, culturals o religioses als càrrecs de direcció empresarial. Per a l’acadèmic, la selecció natural ja garanteix aquesta normalitat a la qual apel·la per la seva pròpia experiència. “Establir percentatges o igualtats no té sentit per a mi. Això, per exemple, requeriria haver de nomenar homes en el futur per a aquestes activitats que han estat dirigides per dones. El criteri ha de ser elegir els millors que es presenten a un treball perquè els interessa”, conclou.
