Albert Bosch, catedràtic de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, president de la Societat Espanyola de Virologia, del Grup de Virus Entèrics de Catalunya i de la Societat Internacional de Virologia Alimentària i Mediambiental i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctores-Barcelona 1914 (RAED), va impartir el passat 5 d’octubre al campus d’Oriola de la Universitat Miguel Hernández el seminari “Virus entéricos en la cadena alimentaria”, en què va abordar la necessitat que els virus siguin reconeguts com a importants patògens en tot el procés relacionat amb l’alimentació. La sessió estava dirigida al professorat i al personal investigador que posiciona la seva recerca en alguna anella de la cadena agroalimentària, així com a estudiants de màster i doctorat i la comunitat científica universitària en general.
Bosch va explicar que entre l’ampli ventall de virus transmesos per aliments destaquen els norovirus, causants de prop d’una cinquena part de totes les gastroenteritis agudes i els virus responsables de l’hepatitis A, la forma més comuna d’hepatitis aguda, i l’hepatitis E, una malaltia emergent. Els experts en salut pública adverteixen de la necessitat de controlar els virus a les matrius alimentàries. En l’actualitat, hi ha protocols ISO per a la detecció de norovirus i virus de l’hepatitis A en marisc bivalve, fruits vermells, amanides, superfícies i aigua, tot i que amb algunes excepcions no hi ha normes de compliment obligat sobre el control virològic dels aliments. Durant la seva intervenció, el ponent va ressenyar aspectes relacionats amb el control i epidemiologia de virus entèrics presents en aliments, així com el risc que representen per a la salut pública.
L’acadèmic ja va tractar al Congrés Europeu d’Investigacions Interdisciplinàries que la Reial Acadèmia va celebrar el 2017, en el marc del seu III Acte Internacional, la creixent influència dels norovirus a l’alimentació, assenyalant que han esdevingut els causants de la major part de les gastroenteritis i intoxicacions alimentàries i va demanar l’elaboració de protocols que ajudin a combatre allò que va definir com una important amenaça per a la salut pública.
“Dos-cents milions de persones pateixen gastroenteritis al món segons les dades que fem servir i podrien ser més -va assegurar l’acadèmic-. Una xifra gens tranquil·litzadora, sobretot si comparem el nivell de contagi d’aquesta i altres infeccioses. Nombrosos restaurants a Espanya i d’altres països han hagut de tancar les portes a causa del contagi del norovirus i un brot de norovirus va infectar 400 persones a Barcelona per culpa de l’aigua embotellada. Hem d’estudiar com controlar aquests virus per evitar el perill públic”.
Dr. Albert Bosch
Bosch ha desenvolupat la seva recerca en institucions estrangeres com el Col·legi de Medicina Albert Einstein de Nova York, la Universitat de Carolina del Nord, la Universitat d’Arizona, la Universitat de Pretòria i l’Institut de Salut Infantil de Londres. Ha publicat més de 200 articles a reconegudes revistes científiques i diversos llibres sobre virologia ambiental i alimentària, així com sobre temes clínics i moleculars de virus entèrics. A més, és editor en cap de “Food and Environmental Virology”, editor de “Journal of Applied Microbiology”, de “Letters in Applied Microbiology” i de “Viruses”. Recentment, ha estat inclòs al 2% dels científics més reconeguts en l’àmbit mundial dins de la seva especialitat per la seva trajectòria. Coordina el projecte VATar (Vigilància i Alerta Primerenca en aigües residuals de Covid-19) del Ministeri de Sanitat i el Ministeri cap a la Transició Ecològica i Reptes Demogràfics i desenvolupa el programa SarsAigües de la Generalitat de Catalunya. És membre del Comitè Científic Assessor de la Covid-19 i membre de la Xarxa d’Intel·ligència Epidemiològica de la Generalitat de Catalunya.
