Paula Plaza, il·lustradora científica i acadèmica de número electa de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va ingressar el passat 31 d’octubre com a acadèmica corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Canàries en el marc d’una solemne sessió va celebrar a seu acadèmica. La recipienària va llegir el discurs d’ingrés “La ilustración científica-médica”, en què va exposar els desafiaments a què s’enfronta aquesta històrica tècnica de coneixement i divulgació de pràctica mèdica i quirúrgica davant les innovacions tecnològiques.

“En l’actualitat, parlar de la il·lustració científica i sobretot mèdica, no és una tasca fàcil. La revolució tecnològica només ha començat, i està controlant tots els aspectes de la imatge per mitjà dels ordinadors, i diferents equips, altament tecnològics que faciliten el diagnòstic i prevenen possibles malalties. L’il·lustrador aparentment sembla que el seu treball s’esvaeix, però en realitat no és així, gràcies al perfeccionament del maquinari i la constant evolució del programari, les forma de resolució d’imatge estan al dia, per continuar a la meravellosa aventura de visualitzar i dibuixar sigui a mà o digitalment, tots els aspectes i necessitats que exigeix la ciència per a la divulgació, didàctica i educadora per a l’entesa de les ciències de la salut”, va iniciar la dissertació l’experta.

La nova acadèmica va reivindicar la tasca de l’il·lustrador científic, dotat d’una àmplia formació i experiència. “Dibuixar suposa un esforç de codificació gens senzill, lluny del que per a alguns pugui semblar aquesta facilitat que tenen determinades persones per plasmar formes amb un llapis”, va afirmar. En aquest sentit, es va remetre a la tradició llarga i admirada d’aquesta tasca i a la seva incidència en el desenvolupament de la medicina i la cirurgia. “En primer lloc, hi ha les imatges artístiques que han estat durant segles, les úniques que es caracteritzen per establir una relació de contemplació i admiració amb l’espectador. Es tracta d’imatges úniques, que segueixen sent admirades als llibres de medicina o a les pantalles de projecció de les classes anatòmiques. Amb elles coexisteixen dos grups que es caracteritzen per la seva gran capacitat per ser reutilitzades”, va assenyalar.

“No crec que ningú pugui fer servir un quadre com el de ‘La lliçó d’anatomia del Dr. Nicolaes Tulp’ de Rembrandt (1632) per explicar concretament una intervenció quirúrgica, sinó per donar una petita lliçó d’història mèdica. I l’altre grup, constituït per aquelles il·lustracions que són concebudes per informar, que no haurien d’anar més enllà d’aquest objectiu i que disposen de mitjans propis per a la difusió; aquestes són les relacionades amb la informació mèdica”, va prosseguir la seva intervenció. “Els il·lustradors necessiten un aprenentatge exhaustiu i concret. Hem d’estar molt a prop dels professionals de la medicina”, va concloure, descartant que la tecnologia pugui, avui dia, superar aquesta experiència humana.