Teresa Freixes
Catedràtica Jean Monnet ad personam, presidenta de Citizens Pro Europe i acadèmica de número i vice-presidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Article publicat al diari “El Imparcial” el 14 de setembre de 2021
Dra. Teresa Freixes
Teresa Freixes, catedràtica Jean Monnet ad personam, presidenta de Citizens Pro Europe i acadèmica de número i vicepresidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reflexiona l’article “La mesa de tres patas: ¿diálogo, negociación y acuerdo?”, publicat al diari “El Imparcial” el passat 14 de setembre, sobre les converses que han reiniciat els governs d’Espanya i de la Generalitat de Catalunya arran de la constitució de l’anomenada Mesa de Diàleg entre ambdues institucions. Es tracta d’un organisme informal que per a l’experta no té fonament ni legitimitat política ni jurídica.
“Estem a l’espera que es concreti la participació i l’ordre del dia d’una taula de diàleg o taula de negociació, que no sabem bé com anomenar-la, ja que de vegades també se l’ha anomenat taula de partits o taula de governs. Potser la confusió es deu al fet que es tracta d’una cosa no definida, que no està regulada, ni en la seva composició ni en els seus efectes. Per descomptat, tampoc el procediment que ha de regir els suposats treballs que ha de portar a terme”, reflexionava l’acadèmica poc abans de la concreció d’aquesta trobada.
Per a Freixes, ni la Constitució, ni cap estatut d’autonomia o cap altra llei, espanyola o catalana o de qualsevol altra comunitat autònoma, atorguen cap mandat a una mesa com aquesta, els acords no poden vincular a ningú en no derivar de les institucions ni tenir un marc competencial que els emmarquin, “per més que el comunicat que va ser emès en concloure la primera reunió que la mesa va realitzar afirmi que és una mesa de ‘diàleg, negociació i acord'”, assenyala la vicepresidenta de la RAED.
La catedràtica insisteix que en un Estat gairebé federal, com és el dissenyat per la Constitució del 1978, no es pot condicionar l’estructura, funció o contingut de les competències constitucionals al que es negociï en una mesa que no té regulació jurídica ni està institucionalitzada. “Haurien de dir-nos què entenen per negociació. Haurien d’explicar-nos què volen negociar, perquè, potser, resulta que això no és possible. Si el que pretenen és canviar qüestions relatives a la participació d’una comunitat autònoma a les institucions espanyoles o establir nous criteris per al finançament d’aquesta comunitat autònoma, o legitimar la desconnexió entre Catalunya i Espanya, això no és possible en un marc bilateral, en què la part, és a dir, els que diuen que representen a Catalunya, decideixin pel tot, intentant substituir la sobirania nacional que, per definició i des de la Constitució de Cadis, pertany al cos electoral en el seu conjunt al llarg de tota la nostra història constitucional”, afirma.
