Joaquín Callabed
President del Club de Pediatria Social, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Saragossa, de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i de la Reial Acadèmia de Nobles i Belles Arts de San Luis i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors -Barcelona 1914 (RAED)
Galeria de fotos publicada al diari “La Vanguardia” el 26 d’octubre del 2021
Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social i acadèmic de número i vicepresident de la Secció de Ciències de la Salut de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va publicar el 26 d’octubre passat a la secció “Las fotos de los lectores” del diari “La Vanguardia” una representativa mostra dels desconeguts tresors de la catedral de Jaca que titula “Qué sabemos de las joyas de la catedral de Jaca”. En una selecció d’imatges realitzades per ell mateix, l’acadèmic mostra als lectors els secrets del que defineix com un dels monuments romànics més importants d’Espanya, ubicat al camí de Sant Jaume.
“La catedral de Jaca data del segle XI, quan regnava Sanç Ramírez. Aleshores, aquesta població va ser capital del regne d’Aragó. D’aquella època, ens queda aquesta joia, que és un dels monuments romànics més rellevants d’Espanya. En aquest reportatge fotogràfic, que comparteixo a ‘Las fotos de los lectores’ de ‘La Vanguardia’, descobreixo alguns dels seus elements essencials que no cal perdre’s d’aquesta catedral que és monument nacional des del 1931″, inicia l’acadèmic la presentació de la fotogaleria.
El temple està dedicat a Sant Pere, com un monestir anterior amb una església d’una sola nau del qual ja se’n té constància al segle X, quan Aragó era encara un comtat. Gairebé dos segles després, convertit Aragó en regne, es va iniciar la construcció de l’actual catedral, que va conviure fins a inicis del segle XIX anomenar-se Sant Pere el Vell, finalment enderrocat. La catedral conserva l’estructura i la configuració romàniques, tot i que la primitiva torre romànica ha estat reconvertida en l’estructura actual entre el segle XV i finals del XIX.
A les seves imatges, Callabed mostra els elements més característics de la catedral, com el crismó de la portada, l’escacat jaqués i els seus treballats capitells. “El Museu Diocesà, instal·lat al claustre de la catedral des del 1970, aplega una important col·lecció de pintura medieval d’esglésies de la diòcesi. És rellevant la gran feina feta pel restaurador català Ramon Gudiol Ricart arrencant les pintures de l’església de Bagüés, on corrien perill, i traslladant-les al museu. Algunes pintures que són imprescindibles són les de Joan Abadia el Gran i ‘Els ploraners’ de l’església de Susín”, afegeix abans de recomanar també una visita a la confiteria Echeto, que observa la catedral des del 1870.
Veieu la fotogaleria