Dr. Marc Yeste
Marc Yeste, director del Centre de Biotecnologia de la Reproducció TechnoSperm, professor del Departament de Biologia de la Universitat de Girona i acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va participar el passat 21 de febrer a la sessió “Els desafiaments de la reproducció humana” que va organitzar el Barcelona Knowledge Hub de l’Acadèmia Europaea a la seu de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona per obrir la temporada 2024 del seu espai de diàleg científic adreçat al públic general Àgora. En aquesta primera cita també hi va intervenir Rita Vassena, directora executiva i cofundadora de l’empresa biotecnològica de reproducció assistida Fecundis. Tots dos ponents van ser presentats per Francesc Calafell, professor del Departament de Medicina i Ciències de la Vida de la Universitat Pompeu Fabra, que també va moderar el debat posterior.
Tots dos experts van abordar, des de la ciència i la bioètica, els reptes i les múltiples implicacions personals i socials que envolten la reproducció. Yeste va destacar algunes de les línies d’estudi sobre espermatologia, en la línia del que també va abordar en el discurs d’ingrés a la RAED, que va pronunciar el 21 de desembre passat: “La ciència de l’espermatologia: de l’origen de la disciplina al paradigma actual”. Com aleshores, l’acadèmic va incidir en les investigacions que han demostrat com la influència del semen en el tracte reproductor femení i la seva contribució a la fecundació i durant el desenvolupament embrionari són molt més àmplies del que es creia fa uns anys, de manera que tant l’espermatozoide com el plasma seminal fan molt més que transportar el genoma patern.
A la línia introduïda per Calafell, Yeste i Vassena van certificar que des del punt de vista biològic, hi ha casos d’infertilitat que poden dificultar la concepció, ja sigui per factors genètics, de salut o ambientals. A més, hi ha la complexitat del mateix embaràs, que implica canvis físics, emocionals i socials a la vida de la dona. Altres reptes en què van entrar els experts inclouen els avenços en la tecnologia reproductiva, que plantegen qüestions ètiques i morals al voltant de la manipulació genètica i la selecció embrionària. La reproducció humana s’enfronta a una gran varietat de desafiaments que abasten tant el que és biològic com el que és social, ètic i tecnològic i que obren un ampli camp de debat, van coincidir els participants.
L’Acadèmia Europaea va iniciar l’octubre del 2023 un nou espai de diàlegs científics a Barcelona amb dues modalitats diferents: d’una banda, un format d’alt nivell científic i, de l’altra, de divulgació científica, l’Àgora oberta a tota la ciutadana interessada per qualsevol tema científic, tot i que sense coneixements especialitzats. Tots dos cicles se celebren a la seu de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona amb una periodicitat mensual i una gran acollida de públic. El Barcelona Knowledge Hub, per la seva banda, té com a missió promoure la divulgació científica, basada en l’excel·lència acadèmica, amb un èmfasi especial en perspectives transversals. La seva missió és convertir la ciència en un valor comú, compartit entre tots els ciutadans, i esdevenir un centre de pensament i diàleg sobre els desafiaments globals que enfronta la humanitat.
