Ruïnes del teatre romà de Clunia
Daniel Turbón, catedràtic emèrit d’Antropologia Física de la Universitat de Barcelona i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), ha publicat al “Global Journal of Anesthesia & Pain Medicine”, l’article “Bone Injuries in the Visigoths of Clunia (Burgos). 5th-7th Centuries A.D.”.
En aquest tracta restes òssies trobades de pobladors d’origen centreeuropeu que es van instal·lar després de la caiguda de l’Imperi Romà a la ciutat situada entre les actuals localitats de Coruña del Conde i Peñalba de Castro, al sud de la província de Burgos.
“Les restes òssies estudiades en aquest article procedeixen d’una àrea dins de les ruïnes de l’antiga ciutat romana de Clúnia. Els aixovars funeraris descoberts prop dels esquelets són visigots i daten dels segles V-VII dC. S’han conservat vint esquelets adults complets, dels quals 15 són masculins, tres femenins i dos de sexe indeterminat. S’han detectat diversos traumatismes als esquelets, juntament amb una sèrie de malalties importants i canvis no patològics en la plasticitat òssia. El lloc és rellevant en termes paleopatològics per dues lesions poc freqüents en aquest camp d’estudi: una neoplàsia maligna de fèmur i un possible teratoma. Estudis previs només havien esmentat algunes d’aquestes condicions”, assenyala l’autor al resum inicial del seu article.
Que la majoria de les restes pertanyessin a adults masculins i hi hagués molt pocs nens podria determinar que era un reducte de guerrers. Les característiques dels esquelets reflecteixen, així mateix, una activitat física considerable, robustesa òssia general i una estatura alta, els valors de la qual només són comparables a les trobades fins ara a la població visigoda que es va expandir per la península Ibèrica després del domini romà.
Després d’analitzar en profunditat totes les restes òssies del jaciment, Turbón determina l’existència d’un sarcoma i un osteoma en diferents individus, que probablement els van conduir a la mort. De fet, l’acadèmic determina que quatre dels 20 adults estudiats van presentar malalties importants que s’han detectat amb poca freqüència en altres restes d’aquesta i èpoques històriques anteriors. Sí que és més habitual trobar restes d’homes adults amb diversos traumatismes, com també presenten aquests esquelets visigots.
