Rosalía Arteaga, expresidenta i exministra d’Educació de l’Equador, presidenta de la Fundació per al Desenvolupament d’Amèrica Llatina, reconeguda activista per l’educació i la infància i acadèmica d’honor i membre del Senat de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), ha estat reconeguda amb el Premi Campana de la Pau que atorga la Federació de Pau i Amor Mundial en reconeixement de les seves notables contribucions a la pau, la democràcia, els drets humans, la conservació del medi ambient i l’educació.
Dra. Rosalía Arteaga
El jurat reconeix, així mateix, el seu lideratge pioner en la política com a primera dona presidenta i vicepresidenta de l’Equador, obrint camí a totes les dones llatinoamericanes. “El guardó no només celebra els èxits individuals de Rosalía Arteaga, sinó que també és un recordatori de la importància de treballar junts per promoure la pau i la prosperitat a tot el món i una crida a l’acció per prendre consciència del paper que compleix l’ésser humà en la construcció d’un món més pacífic i harmoniós per a les generacions futures”, segons una nota emesa per la Federació.
D’altra banda, l’acadèmica d’honor va participar en la Cimera de Sostenibilitat Equador 2024, que es va celebrar entre els passats 11 i 12 d’abril, amb la ponència “No Planet B”, en què va destacar la urgència d’actuar a causa de la preocupació de manera que pot passar amb el planeta en el futur i va apel·lar al compromís individual per aconseguir canvis mundials. Va culminar la seva intervenció convidant els assistents a reflexionar sobre les seves accions i el seu impacte al món. La cita està organitzada pel Grup Ekos i aplega empreses i organitzacions que contribueixen al desenvolupament sostenible perquè puguin compartir les seves bones pràctiques amb els visitants.
Durant més de dues dècades, Arteaga ha liderat transformacions en el camp de l’educació i la cultura a l’Equador. A més de ser ministra d’Educació, s’ha destacat pel seu lideratge en temes educatius des de la societat civil, el compromís amb la democràcia, la sostenibilitat ambiental i la capacitat per identificar problemes i dissenyar iniciatives innovadores, per generar un impacte social que l’actual model d’ensenyament en línia potenciat per la pandèmia ara afavoreix. L’acadèmica va reforçar aquesta imatge després de la seva candidatura a la Secretaria General Iberoamericana, organització creada l’any 2003 que agrupa els 22 països que conformen la comunitat iberoamericana, i la Secretaria General de l’Organització de les Nacions Unides a proposta de l’organització juvenil Forward. Una candidatura popular que l’ONU no va arribar a formalitzar malgrat preveure aquest tipus d’iniciatives als seus reglaments, però que va permetre a l’acadèmica d’honor reivindicar el paper de la societat civil i més en particular de la joventut iberoamericana.
