Dr. Joan Francesc PontJoan Francesc Pont, catedràtic de Dret Financer i Tributari de la Universitat de Barcelona i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), ha fet entrega a la Biblioteca de l’Acadèmia del llibre “Los grados superiores del Rito Escocés Antiguo y Aceptado. Su significado e interpretación” (Ediciones del Arte Real), que ha escrit al costat de Narcís Sáez-Narro, professor emèrit de Psicologia Evolutiva i de l’Educació de la Universitat de València. L’obra tracta de ser una guia raonada sobre un dels principals i més antics ritus maçònics, que fixa l’escala dels 33 graus acceptada per la majoria de les lògies maçòniques a tot el món. De fet, l’obra fa un recorregut crític per cadascun d’aquests graus, des del seu origen al seu significat.

“En aquest procés d’hominització que podem veure assumit al Ritus Escocès Antic i Acceptat, als seus primers graus de Perfecció ja es dramatitza com l’ésser humà bàsic va aconseguint de mica en mica una llibertat de pensament. Amb això s’està integrant un valor purificat per la història, tal com reflecteix el pensament vèdic, el grec i el romà: per ser lliure, coneix-te a tu mateix. Però per assolir aquest objectiu l’ésser humà necessita configurar aquesta Raó Activa que l’allunyi de tot allò reactiu i que li permeti ser lliure en ple sentit de la paraula. Amb això veiem també per què la maçoneria, que es defineix a si mateixa com una societat progressiva, ha anat generant o assumint valors de tall transversal, si més no ahistòrics, amb ressonàncies universals com tota ètica com cal”, expliquen els autors en la introducció de l’obra.

Per a Pont i Sáez-Narro, “si fem una lectura detinguda del Ritus Escocès Antic i Acceptat podem veure com els diferents trams signifiquen i donen sentit a evolucions i desenvolupaments que l’ésser humà i la humanitat han d’integrar per passar d’un determinisme ètic al seu relativisme i la llibertat de consciència. Dit d’una altra manera, de quin és el camí que recórrer per a passar de l’escaire al compàs”.