Dr. Rafael Urrialde
Rafael Urrialde, professor del Departament de Genètica, Fisiologia i Microbiologia de la Universitat Complutense de Madrid i del Departament de Ciències Farmacèutiques i de la Salut de la Universitat CEU-San Pablo, president de la Comissió Científica de la Societat Espanyola de Medicina de l’Esport, secretari de la Fundació Espanyola de Nutrició, acadèmic d’honor de l’Acadèmia Espanyola de Nutrició i Ciències de l’Alimentació i acadèmic de número i membre de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va protagonitzar el passat 28 de setembre l’últim dels “Encuentros de Salud y Nutrición” organitzades per la Fundació Caja Rural de Segovia i la Fundació Andrés Laguna per a la Promoció de les Ciències de la Salut, que va portar per títol “Etiquetado, publicidad y presentación de la información alimentaria”. La sessió es va celebrar al Campus María Zambrano de la Universitat de Valladolid i va estar moderada per Concepción Moreno Cejudo, infermera, nutricionista i membre de la Fundació Andrés Laguna.
“Per garantir una bona nutrició i evitar diversos problemes lligats amb el consum d’aliments és fonamental conèixer les característiques dels aliments que s’adquireixen, per això l’obligatorietat que presentin certa informació tant a l’etiqueta, com en altres formats, i per això és summament important que el consumidor sàpiga llegir les etiquetes i buscar la informació necessària tant sobre les característiques de l’aliment que s’adquireix, les condicions de conservació i ús, o les propietats nutricionals, és un tema de gran actualitat i debat, on la protecció de la salut dels consumidors ha de ser el fonamental, més encara els que tenen necessitats específiques, però que de vegades estan trobats els interessos dels consumidors, els publicistes i els productors, i on hi ha una àmplia legislació tant nacional com europea, però sovint subjecta a interpretacions o amb algunes mancances”, van assenyalar els organitzadors de la sessió.
En la seva intervenció, Urrialde va recordar la normativa de la Unió Europea sobre la matèria, que indica com l’etiquetatge de productes alimentaris, englobant tots els aliments i begudes envasats, ha de facilitar als consumidors tota la informació necessària per ajudar-los a prendre decisions informades sobre les seves eleccions en l’adquisició, la conservació, la preparació i el consum d’aliments i begudes. “Aquesta informació és essencial per garantir els drets i defensa del consumidor a la UE, ja que aquesta s’aprova i regula a nivell europeu per poder permetre una situació igualitària, quant a la seva protecció, i la lliure circulació de mercaderies dins del territori. Dins aquesta informació alimentària facilitada al consumidor, estaria la que s’ha d’incloure o pot incloure a l’etiquetatge, tant de forma obligatòria com de forma voluntària, així com la regulació que afecta tots els productes alimentaris, en principi de forma genèrica, és de caràcter i àmbit horitzontal, mentre que quan ja es refereix a grups o subgrups específics d’aliments o begudes, seria vertical, i tant en un cas com en l’altre, si no hi ha legislació aprovada a nivell de la UE, els estats membres tenen capacitat i potestat per desenvolupar-la i aprovar-la perquè s’aprovi i s’apliqui al seu àmbit territorial”, va assenyalar l’expert.
L’acadèmic va destacar que en tota aquesta informació alimentària facilitada al consumidor, tant a l’etiquetatge com a la publicitat, hi ha una sèrie d’aspectes regulats perquè aquesta no indueixi a error, en particular, sobre les característiques de l’aliment i, en particular, sobre la naturalesa, la identitat, les qualitats, la composició, la quantitat, la durada, el país d’origen o el lloc de procedència i el mode de fabricació o d’obtenció. Aquesta informació no pot, en cap cas, atribuir a l’aliment efectes o propietats que no posseeix. Com tampoc insinuar que l’aliment posseeix característiques especials o suggerir, mitjançant l’aparença, la descripció o les representacions pictòriques, la presència d’un determinat aliment o ingredient, quan es tracti d’un component present de forma natural o un ingredient utilitzat normalment en aquest aliment que ha estat substituït per un component o un ingredient diferent.
Reconegut expert en la regulació alimentària, Urrialde és autor i coautor de publicacions científiques relacionades amb l’educació nutricional. Va ser cap de Salut i Seguretat Alimentària a Puleva Food, director de l’Àrea de Sanitat i Alimentació a la Unió de Consumidors d’Espanya, coordinador tècnic de la revista “Ciudadano”, director de Salut i Nutrició de Coca-Cola Iberia, tècnic d’anàlisi del Institut del Fred del Consell Superior d’Investigacions Científiques i col·laborador de la Càtedra de Fisiologia Vegetal de la Facultat de Ciències Biològiques de la Universitat Complutense de Madrid.
