Miquel Ventura, director de projectes de la Fundació Pro Real Acadèmia Europea de Doctors i impulsor del projecte d’observació i protecció de la biodiversitat marina Silmar, presenta a la comunitat acadèmica l’article “El repte d’invertir en serveis ecosistèmics”, que complementa les seves recents reflexions sobre el paper que tenen la Fundació i la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) en aquest obligat canvi d’era on la humanitat es juga bona part del seu futur.
El repte d’invertir en serveis ecosistèmics
La civilització humana depèn de la naturalesa per a la supervivència i el progrés. Abans, sobrevivíem davant de la natura, avui, més que mai, l’hem de protegir per sobreviure. La naturalesa ens proporciona infinitat de beneficis que tècnicament anomenem els “serveis ecosistèmics”. Serveis ecosistèmics vitals que no podem reemplaçar perquè són el resultat del magnífic i insubstituïble funcionament de la biosfera. La biosfera treballa en la fixació del carboni als reservoris adequats per mantenir uns nivells òptims per gaudir d’una atmosfera estable i habitable, ens proveeix d’aigua neta, permet produir els nostres aliments, recicla tots els residus orgànics i genera capital natural per continuar funcionant.
L’absurd humà ens ha portat a la disfunció de la biosfera desestabilitzant-la. És evident que no podem donar-nos el luxe de permetre que això passi perquè la nostra civilització va directa a entrar en cicles de crisis ecològiques i mediambientals que fan inviable la nostra forma de viure. Avui podem assolir a comprendre des del coneixement l’impacte que significa la pèrdua del patrimoni natural i hi ha un reconeixement generalitzat de la necessitat urgent d’actuar a escala planetària. En aquest sentit, la Secretaria del Conveni sobre la Diversitat Biològica (CDB) de les Nacions Unides va publicar el 12 de juliol de 2021 el primer esborrany oficial del nou Marc Mundial de la Diversitat Biològica que guiarà les accions per preservar i protegir la naturalesa i els seus serveis essencials d’aquí al 2030. En aquest sentit, una de les principals accions és la conservació del 30% de les àrees terrestres i marines planeta, especialment les de particular importància per a la biodiversitat i les seves contribucions a la societat a través d’un sistema d’àrees protegides eficaç. Aquesta és una acció essencial per aturar i revertir la pèrdua global de la natura que requereix el ferm compromís de governs, empreses i de tota la societat. És en aquest context on el paper de les finances és primordial.
La bellesa, la diversitat de paisatges i la biodiversitat del Parc Natural del Massís del Montseny i la Reserva de la Biosfera integren un valor cultural, ecosocial i econòmic altíssim que és essencial per mantenir la nostra qualitat de vida. Aquest emblemàtic espai ha inspirat nombrosos artistes, escriptors i intel·lectuals, i cada any atrauen prop de dos milions de visitants. Foto: Miquel Ventura Monsó. Fundació RAED.
Fent referència a publicacions del Banc Mundial del 2019, demostren que actualment al món s’inverteix més d’un bilió de dòlars de diners públics en subsidis a sectors econòmics que fan malbé la biodiversitat (una xifra que representa vuit vegades més de la quantitat invertida a protegir a la natura) com és l’expansió intensiva de granges de boví en zones vulnerables, inversions en el manteniment i desenvolupament d’empreses d’extracció de cru i carbó, manteniment en flotes pesqueres industrials que exploten al límit els mars i els oceans del planeta.
Si només una fracció d’aquesta inversió es destinés a activitats de recuperació i conservació activa de la natura, podríem obtenir el finançament necessari per garantir la vida a la Terra. S’ha calculat que el cost econòmic necessari per conservar la biodiversitat a escala mundial, incloent les àrees protegides, els ecosistemes costaners i la gestió sostenible dels entorns productius (terres agrícoles, aiguamolls, deltes, boscos i zones de pesca) serà de més de 980.000 milions de dòlars anuals per al 2030.
Per aconseguir el nivell de recursos econòmics necessaris, tant de fons públics com el sector privat és essencial incrementar el “finançament per a la biodiversitat”. Aquest concepte el podíem descriure de la manera següent: l’habilitat d’obtenir, administrar capital i fer servir mecanismes financers i econòmics per donar suport a la conservació i la gestió sostenible de la biodiversitat. Els nivells actuals de finançament destinats a la biodiversitat són de menys de 150.000 milions d’euros anuals, menys del 10% dels quals es destina a la conservació de la biodiversitat marina. Aquesta realitat reflecteix el desequilibri entre la inversió necessària per a la conservació del patrimoni natural del qual depenem i la inversió real que a l’horitzó 2030.
Horitzó mediterrani des de dalt del massís càrstic del Garraf. Foto: Miquel Ventura Monsó. Fundació RAED
Les inversions econòmiques responsables i amb visió de futur busquen noves maneres de generar un impacte positiu per protegir el nostre entorn i la seva biodiversitat. El recent document “The Little Book of Investing in Nature” coordinat per Global Canopy compta amb el suport d’AFD, Mirova, Biofin, Crédit Suisse, WWF, PNUD i IDH-The Sustainable Trade Initiative i ofereix les idees més recents sobre formes innovadores d’entendre les finances en biodiversitat mitjançant interessants casos d’estudi que mostren com es pot dur a terme amb èxit. Aquest document sobre la nova inversió a la natura és una excel·lent guia d’oportunitats per invertir en capital natural i biodiversitat i assegurar la vida a la Terra.
En paraules de la subsecretària general de l’ONU i secretària executiva de la Convenció de la Biodiversitat Biològica, “The Little Book of Investing in Nature” proporciona un tresor d’informació perspicaç sobre com progressar com a civilització finançant la conservació de la biodiversitat.
Actualment, la major part del finançament per a la protecció de la natura prové de fonts públiques (80%-85%), però en un futur pròxim el sector privat i la societat ha de tenir un paper fonamental per ajudar a tancar la bretxa de falta recursos econòmics, a través de mecanismes financers que generen ingressos per a la “infraestructura” de la biodiversitat que ajuda a mantenir la Terra vital i funcional. En aquest sentit, els governs i les empreses han de replantejar-se radicalment els subsidis que són perjudicials per a la natura i incentivar els que són positius per a la conservació de la biosfera, a més d’enfortir la prevenció de riscos ambientals i socials.
L’evolució cultural, cientificoacadèmica i socioeconòmica d’aquesta temàtica és un factor clau a tenir en compte per analitzar tendències cap a la sostenibilitat i si anem convergint cap als 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) a l’horitzó 2030. En aquest sentit el segon volum del llibre “Reptes Vitals per a una Nova Era 2022” integra un capítol que explica de forma pedagògica i detallada aquest desafiament i de com afrontar-lo amb èxit amb les noves eines educatives i d’inversió que sorgeixen de la capacitat d’innovació de la nostra polièdrica i creativa societat global.
