El projecte Reptes Vitals per a una Nova Era que impulsa la Fundació Pro Reial Acadèmia Europea de Doctors al costat de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) s’ha fet a la fi realitat i la seva primera entrega en forma de llibre ha arribat a tota la comunitat acadèmica i ha començat a difondre’s des de diverses institucions, universitats i escoles de negocis. En aquesta primera edició de l’obra participen 38 autors, entre ells diversos premis Nobel, ex-ministres i ex-caps d’Estat, tots referents en els seus àmbits d’estudi, que aporten les seves propostes en aquest nou informe pluridisciplinar anual de referència sobre la nova realitat que sorgeix després de la pandèmia. Reptes Vitals per a una Nova Era tindrà un caràcter anual i intentarà donar resposta a aquests nous desafiaments als quals s’enfronta l’actual societat globalitzada.

El primer llistat d’autors i les seves propostes donen fe de la qualitat i l’interès del projecte. En un primer bloc dedicat a la ciutat i els seus nous reptes José María Baldasano aborda “La mobilitat urbana condicionada per la qualitat de l’aire i el canvi climàtic”; Santiago Castellà, el tema “Smart Cities: aposta per un nou disseny”; Francisco González de Posada, “L’escalfament global antropogènic: Reptes per a la cimera de Glasgow 2021”; Joan Rieradevall, “El repte de les ciutats”; Els germans Jordi, Joan i Josep Roca, “Un planeta que s’esgota: menú per a un repte vital”, i  Miquel Ventura, “Mars i oceans: valors més enllà del blau”.

En un segon bloc dedicat a la salut,  Javier Aranceta i Carmen Pérez Rodrigo presenten “Reptes de la nutrició al segle XXI”; Albert Bosch, “Estem preparats per reaccionar millor a una altra pandèmia?”; Maria Àngels Calvo, “Impacte de les pandèmies a la salut d’un món globalitzat. Prevenció i reptes de futur”; Aaron Ciechanover, “La bioètica com a interfície entre la tecnologia i el pacient malalt”; Francisco López Muñoz, “Un repte de gran calat social: drogues i criminalitat”, i Laura Rojas Marcos, “Conviure saludablement: l’art de conrear les nostres relacions”.

El bloc dedicat a educació, ètica i valors compta amb les aportacions de Maria Teresa Anguera amb “Els aspectes ètics en el comportament humà durant la Covid”; Rosalía Arteaga, “Educació en un món global”; Joaquín Callabed, “Bioètica: conflictes ètics amb les ciències”; Ernesto Kahan, “El futur de la medicina i els seus reptes ètics”; Juan Manuel Soriano, “La realitat derrotarà sempre les fake news”, i Ismail Serageldin, “Reinventar l’educació per al segle XXI”.

L’àmbit d’economia, política i ciències jurídiques està representat per Oriol Amat i Erola Palau amb “Mesurant l’impacte econòmic d’una organització en el seu entorn amb les taules input-output”; Josep Borrell, “Europa, el món i la crisi de la Covid-19”; Montserrat Casanovas, “Els reptes del sector bancari”; Teresa Freixes, “La tensió entre llibertat i solidaritat en el repte europeu”; José María Gay de Liébana, “Disjuntiva econòmica d’Europa”; Luis Alberto Lacalle, “Política i ciència: la nova aliança”; Pedro Nueno, “Creant ocupació”; Aldo Olcese, “El repte de la transformació de l’economia espanyola”, i Antonio Tajani, “Els reptes de la Unió Europea”.

Un últim bloc destinat a la reflexió sobre les noves tecnologies i el Big Data està format per Pilar Bayer, amb el treball “Les autopistes del ciberespai”; Sheldon Glashow, “Reptes actuals de la física de partícules en temps difícils”; Jordi Martí, “La programació informàtica com a repte de la generació del benestar futur”; Donald Pettit, “Desafiaments de l’exploració espacial”, i Mateo Valero, “Els propers desafiaments de la supercomputació”. La presentació global d’aquest primer informe pluridisciplinar sobre “Els Reptes que esdevenen vitals” i la de cadascun dels treballs van a càrrec de José Ramón Calvo, acadèmic de número i president de l’Institut de Relacions Internacionals de la RAED.

“La Reial Acadèmia i la seva Fundació, conscients de la transcendència de el moment que vivim, han volgut mostrar el seu compromís i responsabilitat amb la societat per respondre, de la millor manera que sap fer-ho, a través de la paraula i el coneixement, a aquests grans desafiaments. D’aquesta manera, s’ha dut a terme un projecte col·lectiu on prop de 40 autors han col·laborat conjuntament aportant aquest coneixement, detectant diferents problemes i aportant possibles solucions per obtenir com a resultat final un document de referència”, assenyala la coordinadora i editora del projecte, Cecilia Kindelán, acadèmica corresponent de la RAED.

“Des d’una institució com la nostra creiem que estem obligats a donar respostes, proposar reflexions i en no pocs casos, oferir solucions. En aquest projecte trobareu aportacions de personalitats molt rellevants de la cultura i la ciència internacional, xefs preocupats pel canvi climàtic, experts en Smart Cities, autors destacats en l’àmbit de la salut i les ciències de la vida, de l’ètica, els valors i l’educació, les ciències polítiques, econòmiques i jurídiques, i les noves tecnologies, àrees aquestes que sens dubte configuren un document que serà referència ara i al futur, per la qualitat i l’autoritat dels que a ell contribueixen”, va assenyalar en la presentació del projecte el president de la Junta de Govern de la RAED, Alfredo Rocafort.