Mateo Valero, director del Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), assegura en una entrevista concedida a la Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Santander que la supercomputació juga un paper clau que la lluita contra la crisi climàtica pugui resultar efectiva gràcies a la possibilitat de simular multitud d’escenaris amb múltiples variables en cadascun d’ells. Valero va participar el juliol passat juntament amb una nodrida representació de la RAED i de la Cambra de Comerç d’Espanya al curs “El mundo global en revisión: política, industrialización, digitalización, competitividad y gobernanza”, inclòs al programa dels reconeguts Cursos d’Estiu d’aquesta universitat.
“L’ús del supercomputador és gairebé l’única possibilitat que es té per estudiar bé el canvi climàtic”, afirma l’acadèmic en una entrevista difosa a través del canal de YouTube de la universitat. Per a Valero, la ciència ha avançat gràcies a tres factors elementals: les formulacions matemàtiques i físiques, els laboratoris i, amb l’aparició de les supercomputadores, la simulació. La combinació d’aquests tres camps permetrà fer una recreació de la Terra, en no existir un laboratori on es pugui realitzar. “L’única manera de concebre aquesta simulació és el desenvolupament d’un bessó digital del planeta que es construiria amb diferents tipus de malles situades al voltant de la Terra, i que mesuraran la pressió, la temperatura i la humitat per executar models físics i matemàtics capaços de predir-ne l’evolució”, assenyala.
Aquests bessons digitals són programes que simulen una cosa real i que es vol dissenyar o fabricar, però no es coneix encara completament. En aquest sentit, Valero apunta com un dels reptes més grans existents avui dia al món, juntament amb la lluita contra la crisi climàtica, és el de fer un bessó digital del cos humà: una representació de cadascun de nosaltres en el computador, amb el nostre flux sanguini, òrgans, cervell, ADN, i “milers de coses que puguin servir per estudiar com influeixen les malalties o com es curen”, recull l’entrevista a la Menéndez Pelayo.
De fet, al Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació, desenvolupa actualment ambiciosos projectes com el Med-Gold, que porta a terme l’Equip de Recerca en Serveis Climàtics, o els que impulsa l’Equip d’Intel·ligència Artificial d’Alt Rendiment, els que van a càrrec de l’Equip de Resiliència en Salut Global, com és el cas de l’Harmonize, que estableix les relacions entre el canvi climàtic i la propagació de malalties infeccioses transmeses per mosquits (zika, dengue, chikungunya) a Amèrica Llatina i el Carib, o l’IDAlert, que té com a propòsit contribuir a la vigilància, alerta primerenca i resposta a malalties zoonòtiques com la Covid-19.
Per la seva banda, l’Equip de Ciències de la Vida treballa en el desenvolupament de bessons digitals amb finalitats sanitàries i actualment simula el procés de creixement d’un tumor i l’Equip d’Analítica de Dades i Visualització desenvolupa un simulador d’una ciutat completa que pugui preveure, entre altres coses, el comportament dels semàfors per entendre com millorar el flux de trànsit. Per ara ja han desenvolupat un projecte complet que permet optimitzar la gestió en diversos àmbits d’un partit de futbol al Camp Nou, tenint en compte la relació amb tot l’entorn.
