Alfredo Rocafort, catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat de Barcelona, membre de la Junta de Govern de la Fundació Independent, acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres i acadèmic de número i president de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), i Daniel Berzosa, professor de Dret Constitucional i Drets Fonamentals de Cunef Universitat, de l’Institut d’Estudis Borsaris i de l’Institut d’Empresa-Law & Business School, membre de l’Acadèmia Global i del Consell Científic del col·lectiu Citizens pro Europe i acadèmic de número de la RAED, protagonitzen l’últim “Boletín de la Academia de Yuste”, editat per la Fundació Acadèmia Europea i Iberoamericana de Yuste. Rocafort aborda en una àmplia entrevista la història i els reptes de futur de la Reial Acadèmia, mentre que Berzosa publica l’article “Valores de la Unión Europea e invasión de Ucrania”, en què celebra tant l’alineament clar de la Unió Europea amb el Govern de Kyiv, propiciant una unitat d’acció interna, com la resistència ucraïnesa davant la invasió russa.
El president de la RAED destaca a les seves declaracions el valor que la multidisciplinarietat ofereix a la Reial Acadèmia. “La convivència entre doctors de Ciències Naturals, de Ciències Socials, d’Humanitats, de Medicina entre altres àmbits de coneixement és un ferment de respecte que provoca l’escolta atenta dels uns i dels altres. Escoltar, plantejar alternatives, debatre, potser arribar a acords, potser sostenir desacords, aquesta és la dinàmica que caracteritza aquesta institució dedicada a aconseguir que el saber sigui de comú accés per a tothom”, assenyala. Així mateix, insisteix en la necessària inversió en recerca, que al seu entendre és molt més un tema cultural que no pas econòmic. “Invertir en investigació significa acompanyar, estar sempre al costat dels investigadors. Cal canviar la visió sobre els investigadors. No podem entreveure un futur millor si continuem tractant els investigadors com uns éssers estranys amb uns treballs incomprensibles. Cal trencar aquesta idea medieval de l’investigador tancat a la seva torre d’ivori que encara perviu al nostre imaginari: donar suport a la investigació no és únicament donar diners per construir equips, tenir les millors instal·lacions… Donar suport a la investigació significa ajudar que molts joves prenguin l’opció vital de dedicar-se a proveir millor i més coneixement”, considera.
Rocafort defensa l’europeisme que abandera la institució que presideix com a garant d’uns valors universals de convivència en pau i respecte pels drets humans i destaca el paper de les acadèmies com a guies de la societat i espais de llibertat, democràcia i diàleg en el marc de la diversitat. “Les acadèmies estan per aconseguir que el coneixement arribi a tothom, sense excepció. La llibertat de pensament, la llibertat d’expressió, són peces clau que les acadèmies porten defensant des de la seva fundació. Les acadèmies són espais de llibertat on tota idea és ben rebuda per reprovable que pugui semblar, amb el diàleg, amb l’estudi, amb la refutació d’hipòtesis, amb la cerca d’evidències, algunes idees deixaran de tenir recorregut i d’altres avançaran amb velocitat, però només respectant les posicions, més o menys encertades, dels altres és possible el progrés. A les acadèmies hem de fomentar la contraposició amb el respecte”, destaca.
Berzosa, per part seva, es felicita pel reforçament dels valors europeus i el consens amb què des del si de la Unió Europea s’ha rebutjat la invasió russa d’Ucraïna. “La Unió Europea ha hagut de prendre partit, seguir una direcció, mantenir una visió de l’existència. O sucumbir davant de la visió agressora. I ha optat correctament per romandre en els drets fonamentals, la llibertat i la democràcia. La Unió Europea ha optat per donar suport a Ucraïna davant la invasió de Rússia. Ningú donava un duro per Volodímir Zelenski el 24 de febrer del 2022. Però som a l’1 d’abril del 2023, és a dir, a un any, un mes i una setmana després de linici de la invasió d’Ucraïna per Rússia, i la fantasmal ‘operació militar especial’ no només s’ha esfumat, sinó que s’ha instal·lat en una guerra de desgast, en una mena de ‘statu quo’. La resistència ucraïnesa és la dels valors occidentals i està contenint un exèrcit que, fins llavors, s’estimava inqüestionablement superior”, explica.
“Les nacions d’Europa no tenen cap altra alternativa que unir-se encara més a la Unió Europea. I aquesta deu, així com els estats que la integren i els altres que desitgen romandre a Occident, romandre dins dels primers principis, basats en els drets fonamentals, la llibertat, la democràcia i el dret. L’Estat de Dret o, millor, l’Estat Constitucional, com a compendi dels valors i principis de la Unió Europea, és una estructura valuosa, la millor ideada en la defensa de la llibertat i la democràcia, que ha costat molt erigir. És decisiu per a la Unió Europea que trobi els mecanismes necessaris per tallar les temptacions nacionalistes o autocràtiques a l’interior dels seus estats. Per exemple, mitjançant l’afinació de les polítiques de veïnatge, i la recta inversió comercial i econòmica, per tal de procurar més benestar i uniformitat entre regions confrontants i reduir el risc d’utilitzar el descontentament de la població per desestabilitzar la mateixa Unió. Ha arribat l’hora, davant del desafiament plantejat, que Europa abandoni el bonisme o fins i tot el seu idealisme puríssim, ja que les regles del joc mundials han saltat pels aires amb la invasió d’Ucraïna per Rússia”, conclou.