Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social i acadèmic de número i vicepresident de la Secció de Ciències de la Salut de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), ha publicat una sèrie d’articles a la secció “Lectores expertos” del diari “La Vanguardia”, a la seva edició digital, on aborda aspectes de l’actualitat des d’un punt de vista històric i erudit, tot i que amb una clara voluntat didàctica. Entre el 25 d’abril i el 14 de juny, l’acadèmic ha il·lustrat a altres lectors del diari amb les reflexions “El doctor Porcell, el héroe de la epidemia de peste”, “Por qué la Filosofía es la reina de las ciencias”, “Por qué la lengua es la morada del alma”, “Consejos para favorecer la autoestima en la infancia y en la adolescencia”, “¿Es posible un mundo mejor?” i “Cuatro grandes humanistas de la educación”.

A “El doctor Porcell, el héroe de la epidemia de peste”, l’acadèmic presenta la figura de Juan Tomás Porcell, un metge que amb la seva iniciativa va resultar fonamental per combatre l’epidèmia de pesta que va assolar Saragossa l’any 1565 gràcies al seu treball i, especialment, a aplicar mètodes científics, com la pràctica d’autòpsies i l’estudi estadístic dels resultats, allunyant els mites del moment i les teràpies de purgues i sagnies de l’època.

“Por qué la Filosofía es la reina de las ciencias” aborda l’origen, la història i el sentit de la Filosofia al llarg de la història fins a arribar als nostres dies. “La Filosofia no és només la mare de les ciències al curs de la història, sinó la reina de les ciències, ja sigui per conèixer el més alt grau d’abstracció, és a dir, ser capaç de posar a part o arrencar, ja sigui per ocupar-se de l’ésser en general, ja sigui per ocupar-se de les tesis, fonaments o principis que la ciència, després, desenvoluparà. No s’ha d’esqueixar la Filosofia de les ciències. Tal acte seria una amputació del saber. No oblidem els clàssics”, considera l’acadèmic.

Joaquín Callabed. Jornada Enfermedades Raras

Dr. Joaquín Callabed

D’altra banda, a “Por qué la lengua es la morada del alma”, Callabed incideix en la importància de la cultura com a factor de desenvolupament personal i social. “Neixem per segona vegada quan aprenem a llegir i escriure. Donar a un altre la possibilitat de fer-ho és donar-li novament la vida. Està molt demostrat que les mares alfabetitzades moren en menor quantitat durant el part, perden menys fills de poca edat, fan vacunar als seus fills i proporcionen a la família millors condicions d’higiene. El nen quan pren la paraula pren poder sobre el món”, reflexiona.

L’article “Consejos para favorecer la autoestima en la infancia y en la adolescencia” és una crida a l’aferrament i el foment de l’autoestima en els nens com una protecció contra la depressió i les dificultats d’adaptació i d’aprenentatge. “La carència afectiva durant els primers anys pot condicionar tota la vida del nen. Establint regles familiars i escolars poc nombroses i clares. Fent viure les conseqüències lògiques i naturals del que passa quan les normes no es compleixen”, explica.

A “¿Es posible un mundo mejor?”, Callabed se centra en el llegat de pensadors com Karl Popper i Pedro Laín Entralgo, que a més de sintetitzar l’ensenyament de filòsofs de diversos mil·lennis insisteixen en la necessitat d’una regeneració o un Renaixement a l’ésser humà contemporani. “És bo recordar els clàssics, els que van apuntalar el nostre saber, els creadors de codis morals que travessen els segles i que suren a la història. Les veritats són amigues del temps”, assegura.

Finalment, Callabed dedica “Cuatro grandes humanistas de la educación” a repassar la trajectòria i l’obra d’autors capitals a la història de la formació com ara Erasme de Ròterdam, François Rebelais, Juan Luis Vives i Michel de Montaigne, que van contribuir decisivament a la fixació i elaboració del pensament occidental. “Tots els humanistes consideren la idea de l’evolució del món i de la societat que s’ha de basar en una bona educació i el més precoç possible. Insisteixen a pensar i actuar amb valors morals. La veu dels humanistes és actual, continua sent vàlida”, conclou.