María del Mar Alonso, professora del Departament d’Organització d’Empreses de la Universitat Autònoma de Madrid i acadèmica de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va presentar al Cicle de Ponències que va celebrar l’Acadèmia a Barcelona i Madrid el treball “La economía colaborativa y el nuevo materialismo tras la pandemia: una mirada desde el lado de la demanda”, en què va analitzar les conseqüències que la irrupció de la Covid-19 va suposar per al desenvolupament de l’economia col·laborativa, amb els nous escenaris que s’obren en un moment de lenta recuperació i les conseqüències derivades de cadascun.
“L’aparició de l’economia col·laborativa va sorgir amb força des del 2010 creant nous models de negoci i obligant les empreses tradicionals a replantejar-se el seu propi. Un informe de Price Waterhouse Coopers del 2014 va estimar que l’economia col·laborativa creixeria a una ràtio de creixement anual d’un 50% als Estats Units arribant a 335 bilions d’ingressos el 2025, mentre que els sectors tradicionals tindrien un creixement marginal o negatiu, però un estudi realitzat per aquesta mateixa empresa el 2016 va corregir a l’alça aquestes estimacions explicant que l’economia col·laborativa s’està ràpidament accelerant, creixent a més del doble del que s’estima a l’estudi de 2014. Així, es pronosticava un creixement de l’economia col·laborativa d’un 35% fins a l’any 2025, fet que suposava un creixement deu vegades superior a l’economia real, a la qual s’estimava un creixement mitjà del 3% durant el mateix període”, va situar l’acadèmica aquest model truncat per la pandèmia.
Dra. Mar Alonso
L’experta va assenyalar que tots els paràmetres indiquen que, superats els pitjors mesos de pandèmia, aquests models col·laboratius que obrien un nou panorama al capitalisme i creaven una nova consciència de consum sostenible es troben en reculada, ja que el consumidor encara no se sent segur compartint béns o serveis. En aquest context, Alonso apunta tres vies d’evolució de l’economia col·laborativa, que en cap cas no dona per superada: un lent retorn a la normalitat anterior a la pandèmia, un estancament i un lent decreixement o transformació dels productes i serveis oferts per les empreses sota el paraigua de l’economia col·laborativa o bé un augment de l’adopció de productes i serveis d’economia col·laborativa. Només en el primer cas el creixement de l’economia col·laborativa seguiria el camí de creixement, però això no serà abans que la percepció dels consumidors canviï.
“En l’actualitat cal millorar la informació sobre l’existència, la qualitat i la disponibilitat dels serveis d’economia col·laborativa, com una forma de trencar les barreres de desconfiança que s’han teixit respecte a tots els productes i serveis usats per més d’un consumidor. Abans de la Covid-19 els consumidors de productes i serveis d’economia col·laborativa estaven preocupats per trobar més valor pels seus diners, però durant la pandèmia, encara en curs, estan preocupats per quins són els protocols de neteja i desinfecció i valoren altres mesures preses per les empreses. Per tant, els proveïdors de productes i serveis d’economia col·laborativa haurien de reforçar el valor dels serveis que presten per fer front a la pandèmia amb elements que contribueixin a generar confiança com ara proporcionar canals directes per interactuar amb els clients i contestar tots els seus dubtes seria molt convenient per acabar amb la desconfiança”, va concloure l’acadèmica.
