Dr. Albert Bosch
Albert Bosch, catedràtic de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, president de la Societat Espanyola de Virologia, del Grup de Virus Entèrics de Catalunya i de la Societat Internacional de Virologia Alimentària i Mediambiental i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), va ingressar el passat 1 de juny com a acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya, de la qual ja era membre corresponent, amb el discurs “El llarg camí cap a l’erradicació de la poliomelitis”, en el qual va oferir una detallada i emotiva revisió històrica de la lluita contra una de les malalties més temudes del segle XX que encara no ha estat completament derrotada.
L’expert va recordar com la poliomielitis, causada pel poliovirus, va deixar seqüeles devastadores a milions de persones. Les seves primeres descripcions rigoroses daten del segle XVIII, com la del metge britànic Michael Underwood el 1789. Al segle XIX, Jakob von Heine va proposar el seu caràcter contagiós, i el 1908 Karl Landsteiner i Erwin Popper van demostrar el seu origen víric mitjançant experiments amb micos. En el 1931, Macfarlane Burnet i Jean Macnamara van identificar tres serotips del virus, una troballa fonamental per a les vacunes posteriors. Va ser el gran punt d’inflexió, i el 1954 Jonas Salk va presentar la vacuna inactivada, que gràcies a la campanya impulsada pel mateix president dels Estats Units, Franklin Roosevelt, víctima de la malaltia, va reduir dràsticament els casos. El 1963, Albert Sabin va desenvolupar la vacuna oral.
Bosch va recordar la seva pròpia infantesa, quan a l’Hospital de Sant Joan de Déu d’Esplugues de Llobregat i va veure nens tancats a pulmons d’acer. També va esmentar la seva trajectòria investigadora, incloent-hi la detecció a setembre del 2024 d’un poliovirus en aigües residuals del Besòs, a l’àrea metropolitana de Barcelona, el que demostra que el virus encara pot circular en entorns urbans. En el seu repàs històric, l’acadèmic es va aturar a la iniciativa que va llançar l’Organització Mundial de la Salut el 1988 per erradicar la poliomielitis. Els resultats, va destacar, han estat impressionants: d’uns 350.000 casos anuals a més de 125 països el 1988, es va passar a menys de 2.000 a començaments dels 2000. Tot i això, l’erradicació global continua pendent. Persisteixen focus endèmics a l’Afganistan i el Pakistan.
“Més de set dècades després de les primeres vacunes, la poliomielitis continua sent un recordatori que les grans victòries en salut pública requereixen constància, cooperació internacional i no abaixar la guàrdia”, va afirmar. Com va il·lustrar Bosch amb la imatge de Frida Kahlo, que va patir la malaltia, les seves seqüeles són profundes, però la humanitat compta amb les eines per posar-li fi definitiu. L’objectiu d’una erradicació total és assequible, però exigeix vigilància contínua. El recipiendari va agrair el seu suport als seus col·laboradors del Grup de Virus Entèrics i va subratllar que la ciència no és mai una tasca individual. El discurs de contestació va anar a càrrec de l’acadèmic Tomàs Pumarola.
Bosch ha exercit la seva recerca en institucions estrangeres com ara l’Escola de Medicina Albert Einstein de Nova York, la Universitat de Carolina del Nord, la Universitat d’Arizona, la Universitat de Pretòria i l’Institut de Salut Infantil de Londres. Ha publicat més de 200 articles en reconegudes revistes científiques i diversos llibres sobre virologia ambiental i alimentària, així com sobre temes clínics i moleculars de virus entèrics. A més, és editor en cap de “Food and Environmental Virology”, editor de “Journal of Applied Microbiology”, de “Letters in Applied Microbiology” i de “Viruses”.
Va ser inclòs entre el 2% dels científics més reconeguts en l’àmbit mundial dins de la seva especialitat per la seva trajectòria. Va coordinar el projecte VATar (Vigilància i Alerta Primerenca en aigües residuals de Covid-19) del Ministeri de Sanitat i el Ministeri cap a la Transició Ecològica i Reptes Demogràfics i va desenvolupar el programa SarsAigües de la Generalitat de Catalunya. Va ser membre del Comitè Científic Assessor de la Covid-19 i de la Xarxa d’Intel·ligència Epidemiològica de la Generalitat de Catalunya i va encapçalar el XV Congrés Nacional de Virologia que es va celebrar a Barcelona, una cita que va englobar la XI Trobada Internacional de la Xarxa Mundial de Virus, grup de treball de referència que reuneix els viròlegs més prestigiosos en l’àmbit mundial.
