Miquel Ventura
Biòleg, director de la Fundació Mar i colaborador habitual de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Entrevista publicada al diari “El Punt-Avui” el 17 de juliol de 2020
Miquel Ventura, director de la Fundació Mar i col·laborador habitual de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), assegura a una entrevista publicada pel diari “El Punt-Avui” el passat 17 de juliol que tots els indicadors sobre la salut biològica de la mar han posat de manifest que el confinament decretat per les autoritats per pal·liar els efectes de la pandèmia provocada pel coronavirus causant de la Covid-19 ha suposat una notable recuperació per als ecosistemes marins propers a la costa mediterrània. Unes dades que evidencien la important pressió de l’activitat humana sobre la salut de la vida al mar i, sobretot, testifiquen que és tan necessari com possible intervenir en aquest sentit.
“La pandèmia ha suposat un segon de pau per al mar, un segon per retornar al silenci que la natura ha aprofitar per recuperar-se. Ha sigut brutal. Imaginem un dofí, un peix, que sent a través d’unes ones de pressió que generen uns motors, els sorolls de les barques, dels pescadors, dels ports… Tot això té una connotació acústica brutal. Imaginem que tot això s’acaba de cop i passa una setmana i no se sent res i en passen dues i tampoc, i els animals comencen a ressituar-se i comencen a anar a llocs on no estaven acostumats a anar perquè tenien por del soroll o d’impactar amb una barca o d’acostar-se a la costa… Tot això, els animals en certa manera ho entenen perfectament i es protegeixen; per tant, si l’home desapareix, la natura es recupera, i per això hi havia dofins prop dels ports, per exemple. Això seria el normal”, inicia l’entrevistat la seva reflexió.
Miquel Ventura
Ventura treballa actualment en un projecte de la Fundació Mar per posar marxa una xarxa d’estacions de control marines repartides pel litoral català. “Tenim 22 estacions de control repartides entre Catalunya i Balears, però ara només poden funcionar quatre, que són per a les que tenim pressupost. A Cadaqués, Palamós, Platja d’Aro, Barcelona i Sant Feliu de Guíxols hem estat fent la cartografia en tres dimensions, perquè quan tens clar el valor marí, el patrimoni que tens sota l’aigua, amb eines innovadores, informàtiques, es pot crear un 3D del fons marí i així poder anar treballant en cada punt i saber què hi ha i si evoluciona en positiu o en negatiu”, explica el biòleg.
Per a Ventura, un dels principals problemes que afronta la salut de la vida al mar radica en què només un 0,26% de la Mediterrània té algun grau de protecció, que de vegades no es porta a terme, i xifra en almenys un 20% la superfície marítima que hauria d’estar protegida per salvaguardar amb una mínima garantia el seu futur.
