Luis de las Heras, doctor en Dret, va ingressar com a acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) durant una solemne cerimònia celebrada el passat 14 de març a la Sala d’Actes de Foment del Treball, seu de l’acadèmia. El recipiendari va llegir el discurs d’ingrés “Estado actual del Derecho Penal y la política criminal española”. Li va respondre en nom de la Reial Corporació l’acadèmic de número i catedràtic de Dret Penal Fermín Morales. El nou acadèmic és professor de dret penal de la Universitat Internacional de La Rioja i vicepresident de l’Institut de Dret Iberoamericà.
De las Heras va iniciar la seva intervenció incidint en el dret penal com a filosofia i en la seva estreta relació amb la política. “La política i el Dret Penal no són realitats o segments del coneixement aliens l’un a l’altre, sinó que s’atreuen quan descansen inevitablement en el mateix home. De manera que la primera inspira el segon, ja que la política és la filosofia dels assumptes de l’home. Per tant, la fenomenologia del Dret Penal difícilment podrà ser concebuda des de postulats no antropocentristes i, sobretot, sense la vinculació amb la filosofia de l’acció humana”, va argumentar. En aquest sentit, l’acadèmic va assenyalar que si el Dret, normativament comprès, es concep com el conjunt de regles que ordenen la nostra coexistència, el dret penal vigent en una democràcia no deixa de ser un reflex de la resposta punitiva que els ciutadans, des de la seva convicció política, decideixen.
Després de repassar i analitzar de forma succinta les diferents teories de la pena, De las Heras va abordar els límits que té la potestat punitiva de la Justícia, referint-se al garantisme penal, el principi de legalitat, el principi de protecció de béns jurídics i el principi de culpabilitat i perillositat per entrar algunes de les manifestacions recents d’aquesta potestat punitiva, com ara la difusió d’imatges obtingudes amb consentiment, assetjament o malversació del patrimoni públic. Així mateix, va reflexionar sobre el seu ús amb interessos polítics. “La funció preventiva de la pena i el Dret Penal com a eina per a la consecució de fins polítics és evident. Assistim a la contínua burocratització o administrativització del Dret Penal que, en una destil·lació del principi d’ofensivitat material, introdueix els delictes de perill abstracte. I a la convicció que el Dret Penal és medicina apta per curar tots els problemes socials, cosa que desemboca en la creença que allò que no és objecte de repressió penal està permès”, va assenyalar.
“Avui, el Dret Penal ha deixat de ser última ràtio per alçar-se com un poderós instrument polític i amb això el Codi Penal vigent és mer reflex de la resposta punitiva que el ciutadà en clau d’eficàcia punitiva reclama. Els fills del populisme, però, no adverteixen que a la que avui anomenen l’espasa dels justos’, demà serà la del botxí que davant la seva agònica i sorda protesta els arrabassarà la llibertat”, va concloure.
De las Heras és autor de més de trenta publicacions en l’àmbit de la dogmàtica penal i la política criminal, els drets de la personalitat i sobre dret i literatura, entre les quals destaquen els estudis sobre la protecció del dret a l’honor en l’ordenament nord-americà i al codi penal espanyol, els delictes contra els drets i deures familiars o el corpus literari de Franz Kafka a l’obra “El Mundo jurídico en Franz Kafka. El Proceso”, que va publicar el 2019 amb Juan Alfredo Obarrio, professor de la Universitat de València. És també membre del Comitè Editorial de la revista de “Actualidad Jurídica Iberoamericana” i del Consell de Redacció de la “Revista Boliviana de Derecho”.
Discurs d’ingrés “Estado actual del Derecho Penal y la política criminal española”
