Dra. Teresa Freixes
Teresa Freixes, catedràtica Jean Monnet ad personam, presidenta de Citizens Pro Europe i acadèmica de número i vicepresidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va participar el passat 5 de maig al fòrum “El Estatuto de Ciudadanía Europea: la evolución”, celebrat a la seu del Parlament Europeu a Madrid, amb la conferència “Hacia un Estatuto Europeo de Ciudadano. Reforma de los Tratados, sí o no”. Convocat pel grup parlamentari europeu Renew Europe, l’acte també va comptar amb la participació de Raquel Rodríguez, vicepresidenta del Consell General d’Infermeria; Nieves Moralejo, catedràtica de Dret Civil de la Universitat Autònoma de Madrid, i Teresa Hergueta, coordinadora de la Violència contra la Dona, Menors i Assistència Social de la Subdirecció General de Protecció i Assistència Consular. La sessió va estar convocada i liderada per l’eurodiputada Maite Pagazaurtundúa, vicepresidenta de la Comissió de Llibertats del Parlament Europeu, que ja va promoure a l’Europarlament sistematitzar totes les referències a la ciutadania disperses al llarg dels Tractats europeus i els seus Protocols en un nou Estatut de Ciutadania.
Per a l’acadèmica i vicepresidenta de la RAED, les institucions europees i els governs dels països membre han d’enfortir els llaços que uneixen ciutadans amb institucions, integrant els residents de tercers països arrelats a la Unió, facilitant que aquesta Europa verda i aquesta Europa digital que està ara al centre de les polítiques europees se sustenti sobre les persones, facilitant la connexió amb la societat civil i adoptant aquest Estatut de Ciutadania que organitzi sistemàticament els drets vinculats a aquesta ciutadania nova i el dot de millors garanties d’eficàcia perquè la UE pugui assolir els objectius en el marc del respecte als valors d’Estat de Dret, la democràcia i els drets humans que l’han presidida des dels seus orígens.
“Als Tractats europeus, la ciutadania va sent objecte de regulacions que li confereixen drets. Per exemple, quan regulen la vida democràtica de la Unió es disposa que les institucions facilitaran que els ciutadans i les associacions que els representin puguin expressar la seva opinió davant d’elles , perquè es pugui donar un diàleg obert, transparent i regular amb les organitzacions representatives i la societat civil, fins i tot organitzant consultes. També es regula la denominada iniciativa legislativa ciutadana, consistent a poder proposar que la Comissió Europea elabori una norma a partir de la petició d’un milió de firmes de ciutadans europeus recollides en un nombre significatiu d’Estats membres”, va detallar Freixes sobre el paper ja reconegut dels ciutadans en el funcionament de la Unió quan Citizens Pro Europe va participar a la Conferència sobre el futur d’Europa, organitzada per la Comissió Europea al maig de 2021.
Aquest col·lectiu ciutadà va defensar llavors que les institucions europees i els governs dels països membre han d’enfortir els llaços que uneixen ciutadans amb institucions, integrant els residents de tercers països arrelats a la Unió, facilitant que aquesta Europa verda i aquesta Europa digital que hi ha ara al centre de les polítiques europees se sustenti sobre les persones, facilitant la connexió amb la societat civil. “És en el marc europeu on, juntament amb el marc nacional, regional o local, la societat civil pot desenvolupar amb eficàcia el conjunt de drets que podríem considerar com a drets de ciutadania -va assenyalar l’acadèmica-. La ciutadania ha estat també al centre de les preocupacions econòmiques de la UE, a través del Comitè Econòmic i Social o del Comitè de les Regions, ja que la integració europea no afecta només els representants polítics, sinó els mateixos europeus, que han de tenir un paper més destacat i actiu a l’establiment de les prioritats”.
