Gregorio Varela, catedràtic de Nutrició i Bromatologia de la Facultat de Farmàcia de la Universitat CEU-San Pau i responsable del seu Grup de Recerca en Nutrició i Ciències de l’Alimentació, president de la Fundació Espanyola de la Nutrició i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va ser elegit el 27 de novembre passat acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Galícia durant un acte que es va celebrar a l’Antic Hospital de Sant Roc, a Santiago de Compostel·la, seu de la institució. El recipiendari va llegir el discurs d’ingrés “Retos de la nutrición en el siglo XXI ante el envejecimiento poblacional”.
Varela va partir de la base que els problemes relacionats amb la nutrició, tal com succeeix amb la geriatria, han rebut atenció molt escassa, tant per part dels sistemes sanitaris espanyols i d’altres països com per les estructures acadèmiques habituals. I tot això malgrat que les projeccions de població de Nacions Unides per a l’any 2050 estimen que Espanya serà el tercer país més vell del món, amb més d’un 30% de gent gran en aquell any. Així mateix s’està produint un evident envelliment de les persones de més edat. L’envelliment a Espanya es caracteritza, a més, per una marcada feminització del mateix.
Dr. Gregorio Varela
“Podem afirmar sense dubtar que, mentre en els països menys desenvolupats són els nens els que més pateixen desnutricions, en els anomenats desenvolupats són les persones d’edat les més afectades i vulnerables. L’Estudi Plenufar 3, liderat des de les oficines de farmàcia, en el qual es concloïa que aproximadament un 25% de la gent gran de 65 anys es trobava en situació de desnutrició diagnosticada o en risc de patir-la. Molt més recentment, hem finalitzat la primera fase de l’Estudi Nuphyco en persones majors de 70 anys, dut a terme en ciutats espanyoles de diferent localització, amb resultats si més no encara més preocupants: un 33,9% de les dones participants es trobaven amb desnutrició diagnosticada o en risc de patir-la, per un 18,8% en el cas dels homes. I aquesta mateixa població també presentava un inadequat estat d’hidratació, que arriba al 36,1% de la població femenina, i a un 31,3% de la masculina. O projectes de referència clàssics com l’Estudi Sèneca o el Healtsense que, entre d’altres lliçons, ens van demostrar la problemàtica de l’estat en vitamina D en la gent gran, o la importància de mantenir la gana i una elevada densitat nutricional en la dieta per mantenir un suficient pes corporal. Ensenyaments que, transcorregudes diverses dècades, segueixen sent en gran mesura assignatures pendents, com hem demostrat molt recentment a l’Estudi Anibes en la població espanyola”.
A partir d’aquí, l’acadèmic va plantejar una reflexió: “¿Ens podem permetre aquesta situació en un país avançat en molts aspectes, solidari i que busca l’equitat, com el nostre? Creiem honestament que no, i per això suposa una veritable revolució pendent al segle XXI, i més en la dona gran, que s’ha de considerar com a objectiu prioritari d’actuació. Afortunadament la nutrició, conjuntament amb estils de vida saludables, constitueix un dels sistemes d’intervenció més efectius, ja que pot arribar a garantir un adequat envelliment. Vam aconseguir tenir una esperança de vida molt llarga, però sense la qualitat funcional d’altres etapes de la vida. En definitiva, no es tracta ja d’afegir anys a la vida, sinó vida als anys. La nutrició juga un paper potencial molt important: bé sigui ajudant a preservar les funcions de teixits i òrgans en el procés biològic de l’envelliment, bé sigui tractant de prevenir patologies que freqüentment s’associen al problema de l’envelliment”.
Varela va concloure la seva intervenció assenyalant els nous reptes que afronta la societat espanyola en relació al seu envelliment. “L’alimentació i la nutrició han d’oferir solucions a la gent gran en la pèrdua de les seves capacitats sensorials, en la problemàtica de la deshidratació que en moltes ocasions pot agreujar per la polifarmàcia, o un entorn social no amable perquè la gent pugui mantenir els seus hàbits alimentaris i gaudeixi d’una seguretat alimentària, principalment en les grans ciutats”, va considerar.
