Joaquín Callabed
President del Club de Pediatria Social, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Saragossa, de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i de la Reial Acadèmia de Nobles i Belles Arts de Sant Lluís i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors -Barcelona 1914 (RAED)
Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social i acadèmic de número i vice-president de la Secció de Ciències de la Salut de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica l’article “Caravaggio en Roma. Un genio innovador y transgresor”, que va publicar a la revista “Andalán” per rememorar la figura de l’artista que va definir l’estil barroc en la pintura i ressenyar diverses de les seves obres principals que es troben en diferents museus i galeries de Roma.
“Caravaggio va ser un geni innovador i transgressor que va trencar motlles de l’època, molt inclinada al manierisme, i va procurar aportar en la seva pintura les idees per sobre de la pintura, la veritat com a consciència del món i la doctrina catòlica va ser el pretext artístic per a les històries que el posava en escena. Retratava models presos de la realitat i les escenes antigues les traslladava al moment social que vivia. Buscava la tangibilitat i el moment real en les escenes pictòriques. La seva llibertat intel·lectual i la seva filosofia personal estaven silenciosament expressats en la seva pintura. Només va viure 39 anys”, inicia l’acadèmic el seu article.
Michelangelo Merisi da Caravaggio
Després de presentar l’atzarosa biografia personal i artística de Caravaggio, Callabed destaca el seu afany de tornar a Roma després que diversos càrrecs per assassinat l’apartessin de la ciutat eterna. Així mateix, assenyala com la malària que va amenaçar la seva vida va marcar definitivament el seu estil. “Va ser internat en un hospital i va deixar testimoni al ‘Bacus malalt’ de la Galeria Borghese. A partir d’aquí la seva pintura va adquirir una aclaparadora càrrega innovadora”, explica l’acadèmic.
Callabed s’atura en les obres romanes que considera capitals de l’artista. “A més de la Galeria Borghese on hi ha les famoses pintures ‘Bacus malalt’, ‘Madona dels palafreners’, ‘Sant Jeroni escrivint’, una de les versions sobre ‘Sant Joan Baptista’, ‘David amb el cap de Goliat’ i dels Museus Vaticans amb el bell quadre ‘El Davallament’, potser l’obra més estudiada i admirada de pintor, hi ha d’altres museus, galeries, esglésies i col·leccions no prou conegudes i divulgades on es poden veure diferents etapes evolutives de la seva obra. El Palau Barberini, l’Església de Sant Lluís dels Francesos, els Museus Capitolins, la Galeria Doria Pamphilj, el Museu Corsini i l’Església de Santa Maria del Popolo amplien i expliquen la presència de Caravaggio a Roma”, assenyala.
En aquest recorregut personal, l’acadèmic ressenya les obres “Judit i Holofernes”, “Vocació de Sant Mateu Evangelista”, “Martiri de Sant Mateu”, “Sant Mateu i l’àngel”, “La bonaventura de la gitana”, dues versions de “Sant Joan Baptista”, “La Magdalena penitent”, “Descans en la fugida a Egipte”, “Crucifixió de Sant Pere” i “Conversió de Sant Pau”.
