Dr. Joan Iglesias Capellas
El jurista i fiscalista Joan Iglesias demana una reforma dels reglaments de la Hisenda Pública espanyola i el marc jurídic que regula el delicte fiscal perquè l’Administració i la Justícia no topin ni se solapin en la persecució del frau fiscal ni, en cap cas, el ciutadà i contribuent es vegi immers en un marc d’indefensió. Iglesias argumenta àmplia i rigorosament la seva postura al treball “Delito fiscal y proceso penal: crónica de un desencuentro”, el seu discurs d’ingrés com a acadèmic corresponent a la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), que va tenir lloc el passat 9 de novembre a Barcelona. Li va respondre, en nom de la RAED, l’acadèmic de número Emili Gironella.
“El procés penal no és ni pot ser usat com una extensió de la regularització de la situació tributària d’un contribuent -assegura Iglesias a la seva exposició-. El jutge penal no és un simple executor dels interessos de l’Administració tributària, per molt lloables que aquests siguin. La sentència penal no té per finalitat substituir la liquidació administrativa de la quota, ni accelerar el cobrament del deute tributari. La sanció penal ha de quedar reservada per a aquells supòsits en què no hi ha una altra manera de restablir el dany causat per l’incompliment de les obligacions tributàries”.
Per al nou acadèmic, des de la introducció del delicte fiscal a l’ordenament jurídic espanyol, el legislador encara no ha encertat amb la solució definitiva per a un problema que, afirma, “constitueix una simple qüestió de repartiment de funcions i competències entre l’Administració tributària i el poder judicial”. Això ha conduït al fet que es generin situacions d’inseguretat jurídica per al ciutadà i allò que ell mateix defineix com una “venjança fiscal” amb la Justícia com a braç executor.
“L’ús del dret penal a l’àmbit tributari hauria de quedar restringit a aquells comportaments manifestament reveladors de la voluntat de no contribuir”
“L’ús del Dret Penal en l’àmbit tributari hauria de quedar restringit a aquells comportaments manifestament reveladors de la voluntat de no contribuir i, en qualsevol cas, revestit de la màxima transparència -defensa-. No pensem que la solució als nivells alts de frau fiscal a Espanya sigui incrementar l’amenaça sobre els contribuents. No pensem que el problema de l’incompliment de les normes tributàries trobi la seva solució als jutjats penals. No pensem que els òrgans de l’Administració tributària hagin d’assumir el protagonisme que la llei els confereix quan el que s’està debatent és la privació del dret a la llibertat dels contribuents. En definitiva, una societat avançada no pot permetre la venjança fiscal i ha de deixar clar els límits del poder que confereix als òrgans de l’Administració”.
Iglesias ha estat tècnic de l’administració i d’Hisenda, on va exercir com a inspector fins el 2016, i actualment desenvolupa la seva activitat com a jurista al despatx Crowe Horwarth, del qual és soci. Ha estat assessor del president de la Generalitat de Catalunya i director del Programa per a la Definició d’un Nou Model d’Administració Tributària de Catalunya. A l’àmbit docent ha estat professor associat de la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Barcelona, professor del Màster de Direcció Pública de l’Escola de Negocis ESADE, professor del Màster en Fiscalitat de la Barcelona School of Management de la Universitat Pompeu Fabra, professor del Màster en Fiscalitat de la Universitat Internacional de Catalunya, professor de Dret Tributari de la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona, professor i coordinador del Curs de Postgrau en Especialització Comptable, Fiscal i Mercantil de l’Institut d’Economia Pública, Cooperativa i Dret Financer de la Universitat de Barcelona i professor del Màster de Perfeccionament Tributari del Centre d’Estudis Financers, entre d’altres.
Veure discurs sencer
