Laura Rojas-Marcos
Psicòloga clínica, col·laboradora del Projecte Llibertat d’assistència psicològica a les víctimes de l’11-S i acadèmica de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Article publicat al diari “ABC” el 10 de desembre del 2021
Laura Rojas-Marcos, reconeguda psicòloga clínica i acadèmica de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reflexiona sobre les relacions tòxiques que aborda al seu darrer llibre, “Convivir y compartir” (Grijalbo), en un article publicat pel diari “ABC” el 10 de desembre passat. L’especialista distingeix entre persones tòxiques o relacions tòxiques i actituds tòxiques. “Tots podem ser tòxics en algun moment perquè som imperfectes, perquè tenim dies dolents i perquè qualsevol persona pot caure a l’abisme de la queixa, de la frustració i la negativitat”, considera.
Per a Rojas-Marcos, identificar aquestes persones que defineix com a “timadors o estafadors emocionals” suposa explorar els diferents perfils de toxicitat. Es tracta de reconèixer i identificar, entre d’altres, els manipuladors, que són aquells que usen la culpa i totes les emocions associades a ella per fer un xantatge emocional; als ploramiques pessimistes, aquells que contínuament cauen en la queixa i hi viuen permanentment; als que sempre tenen excuses, que mai no es comprometen o trenquen la seva paraula sovint; als rígids o inflexibles que critiquen i recorden tots els errors que cometen els altres; els falsos generosos que sempre acaben reclamant una contraprestació als seus favors, o als agressius, que són, en opinió de Rojas-Marcos, els que provoquen un malestar emocional més gran perquè provoquen un estat de tensió continu.
Dra. Laura Rojas-Marcos
Per a l’acadèmica, cal tenir les coses clares i prendre decisions respecte a aquestes persones. “El primer és decidir amb cap com gestionarem la fustigació o la provocació d’aquesta persona. Unes vegades podrem parlar des del respecte i l’escolta activa, però altres potser ens veiem obligats a fugir o fins i tot a demanar ajuda. A molts casos la millor opció és posar límits des de la calma i evitar reaccionar, tanmateix altres vegades és millor apartar-se físicament i emocionalment d’aquesta persona”, explica.
El pas següent és transmetre a aquesta persona la mateixa decisió i raonar-la pel malestar que li causa. “Cal tenir una actitud assertiva i aprendre a dir que no des de l’autoconfiança ens ajuda molt en les relacions interpersonals, especialment a l’hora de resoldre conflictes. És cert que a vegades és poc agradable dir a algú que no, així i tot el ressentiment i la rancúnia que pot sorgir si no ho hem dit quan havíem de produir-nos un malestar encara més gran”, conclou.
Laura Rojas-Marcos va ingressar com a acadèmica el mes de juliol passat amb el discurs “Envejecimiento activo: salud y bienestar en las personas mayores”. Especialitzada en tractaments d’ansietat, depressió, conflictes familiars, xoc cultural i adaptació, és llicenciada en Psicologia per la Universitat de Nova York i màster en Psicologia per la Universitat Albert Einstein de Yeshiva, ha treballat a l’Hospital Bellevue de la Universitat de Nova York, a l‘Institut de Família Porto-riquenya i, després dels atemptats de l’11-S, va col·laborar en el projecte creat pel Govern nord-americà per oferir assistència psicològica a les víctimes. És autora de diversos llibres, com “Hablar y aprender: conversaciones con mi padre” i “La familia. De las relaciones tóxicas a las relaciones sanas”.
