Enric Canela
Enric Canela, catedràtic emèrit de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de Barcelona i col·laborador de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica l’últim article que ha publicat en el seu blog, enriccanela.cat, un espai divulgatiu dedicat a la salut i el benestar, a més de les seves últimes publicacions al diari “El Punt-Avui”, on es focalitza en la formació i la recerrca, i al portal informatiu El Matí Digital. Es tracta, en concret, de les entrades “Viure amb el sol”, “L’edat del cor” i “El risc de la melatonina” i l’article “Incapaços de créixer”, apareguts entre els passats 26 d’octubre i 30 de novembre.
A “Viure amb el sol”, l’expert aborda el debat sobre el canvi d’hora que es realitza coincidint amb els solsticis d’estiu i hivern, posicionant-se al costat dels partidaris de no haver d’avançar o endarrerir més el rellotge. “Som majoria en la Unió Europea els qui pensem que és un desgavell canviar d’hora dues vegades a l’any i alterar els ritmes fisiològics per una decisió administrativa sense sentit. És evident que els canvis d’horari són perjudicials per a la salut. Unes persones les afecta més que d’altres. Hi ha qui no es ressent massa perquè, sense cap obligació laboral o social, modifica de forma progressiva els horaris en els quals dina, es lleva o se’n va al llit. Els qui més el pateixen són els nens i també, a causa del canvi de ritme de la llar, els gossos i els gats”, reflexiona.
D’altra banda, a “L’edat del cor”, Canela reflexiona sobre l’ús d’estatines per combatre els elevats índexs de colesterol i l’alternativa de diagnòstics que poden oferir dades més precises sobre l’estat cardiovascular i optimitzar els diagnòstics. “El marcador més precís per estimar l’edat vascular real és el ‘CAC Score’, que mesura la quantitat de calci (unitats Agatston) a les artèries coronàries. Reflecteix la malaltia real, no el risc teòric, indicant l’edat que tindria una persona mitjana amb la mateixa càrrega d’alteroesclerosi. Només és necessari un TC cardíac no contrastat sincronitzat amb un electrocardiograma. El CAC és especialment útil en pacients de risc intermedi, perquè ajuda a decidir si és necessari intensificar o evitar la medicació, evitant sobretratamientos en persones amb risc teòric elevat, però malaltia real mínima. Tot i això, el CAC no substitueix completament la valoració de risc; és una eina addicional que el metge sempre hauria de tenir”, explica.
A “El risc de la melatonina” incideix en el controvertit ús d’una altra substància, normalment sense control mèdic, per agafar el son. “Les hormones només han de prendre’s amb recepta i sota estricte control mèdic. Els metges poden receptar corticoides, estrògens, testosterona o tiroxina. No són micronutrients, tot i que els aliments animals contenen petites quantitats, les hormones sempre són a la carn de l’animal. Suplementar-se amb la majoria de les hormones és un risc potencial. Sorprenentment, s’ha donat un abús d’una hormona, la melatonina. És conegut que la melatonina és una hormona, antioxidant, que al cervell regula els cicles circadiarios. Tot i que no indueix el son, està lligada al cicle de vigília-son i se secreta per la glàndula pineal quan la retina deixa de rebre la llum solar, especialment la part blava de l’espectre”, assenyala.
Finalment, a “Incapaços de créixer”, apel·la a l’administració catalana a afavorir la consolidació i creixement de la innovació. “Catalunya pot construir un ecosistema globalment competitiu sense perdre identitat si el govern impulsa aliances entre empreses locals, promoció internacional coordinada, suport a l’exportació i desenvolupament de patents i R+D amb les universitats i centres tecnològics, reforçant la coordinació entre polítiques públiques i iniciativa privada. Per millorar la competitivitat són necessaris programes de relleu directiu, acceleradores i centres d’escalabilitat per a pimes, compra pública innovadora, incentius fiscals i financers a la reindustrialització i digitalització i consorcis sectorials d’exportació que sumin capacitats i permetin competir amb massa crítica”, considera.
