Aldo Olcese, president de la Fundació Independent i de l’Associació Nacional Societat Civil Ara, acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres i vicepresident i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va presentar el passat 22 de novembre la tercera i última de les sessions del “Ciclo de historia y humanismo” que ha celebrat la Fundació amb la col·laboració de l’Arxiu Històric Nacional i el Ministeri de Cultura i Esport. Aquesta jornada va portar per títol “Defensa de la unidad y la reconciliación” i va comptar amb la participació de Joaquín Leguina, expresident de la Comunitat de Madrid, que va presentar el treball “La reconciliación tras la peor guerra y la dictadura. La Transición amenazada”, i de l’escriptor José Calvo Poyato, que va intervenir amb “La lucha contra el invasor. La Guerra de la Independencia”. La sessió va estar moderada per Pilar de Aristegui, pintora, escriptora i patrona de la Fundació Independent.
“Aquest cicle té un significat especial perquè hem volgut renovar l’orgull de pertinença a Espanya, un sentiment que es considera caduc. Nosaltres considerem que aquestes són qüestions troncals de la convivència i cal fer una pedagogia a l’ús, ja que als llibres de text és una cosa que es desdibuixa. Tot això des d’un punt de vista humanista, com altres cicles que celebrem des de la Fundació”, va assenyalar Olcese en la presentació d’aquesta darrera sessió del cicle.
Dr. Aldo Olcese
Calvo Poyato va exposar la situació d’Espanya al llarg del segle XVIII, la forja d’una Constitució arran de la Revolució Francesa i la Independència dels Estats Units i, finalment, la reacció unitària davant la invasió francesa i la Guerra del Francès davant les tropes de Napoleó. En aquest sentit, l’expert va assenyalar que la reacció es va produir no només per part del poble i els sectors més conservadors, sinó també per part dels il·lustrats no afrancesats que en aquell moment existien a Espanya. “Durant la guerra es va veure una nació alçada contra un rei imposat, una guerra desigual en què sorgeix la figura dels guerrillers, que van ser els que realment van guanyar la guerra, no les tropes britàniques”, va considerar.
Leguina, per la seva banda, va abordar la llei de Memòria Històrica i la llei de Memòria Democràtica per denunciar-ne la parcialitat i l’ús partidista, a més de posar en perill l’esperit de reconciliació dels pactes de la Transició. “No sé per què hem tornat enrere, hem recuperat coses que ja havíem superat. I, a més, hem estat reincidents amb la nova llei aprovada recentment, que no té en compte els assassinats d’ETA i altres grups terroristes d’extrema esquerra”, va assenyalar expresident de la Comunitat de Madrid.
