Ramón Ricardo Vidal y Plana
Doctor en Ciències Biològiques i en Farmacologia Aplicada, especialista en Biologia Molecular (Organització Europea de Biologia Molecular-Universitat de Tromsö) i acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Ole Thorson
Doctor en Enginyeria Civil i reconegut expert internacional en temes de transport, mobilitat i seguretat vial
Celso Javier García Toribio
Humanista
El coneixement desmenteix la teoria del complot
Dr. Ramón Ricardo Vidal y Plana
A mitjans de març vam ser espectadors de la proliferació als mitjans de comunicació de rocambolesques teories gratuïtes sobre un presumpte origen del coronavirus que provoca la malaltia Covid-19 en un laboratori amb la suposada missió d’atemorir i aniquilar la humanitat. Una de les primeres hipòtesis, basada en una certa semblança entre l’estructura del nou virus i el virus de la immunodeficiència adquirida (VIH), va ser ràpidament desmentida.
Una sèrie de diàlegs creuats entre diversos acadèmics membres de la RAED, entre els quals, Maria Àngels Calvo, Joaquín Callabed i Ramón Ricardo Vidal y Plana ens va enfortir en la convicció que es tractava de notícies falses que semblaven obeir a objectius poc respectuosos del rigorós coneixement científic. Tal convicció estava en acord amb el parer d’investigadors de CReSA (Centre de Recerca en Sanitat Animal) especialitzats en virologia i dels experts de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
En aquesta situació, unes declaracions alarmistes del polèmic cardenal srilanqués, bisbe de Colombo, Malcolm Ranjuith, recollides el 18 de març 2020 al Vaticà per la periodista Franca Giansoldati, van ser publicades i difoses el 19 de març per l’edició digital del diari romà “Il Messaggero”.
Cardenal Malcolm Ranjith
El cardenal Ranjith declarava: “Estic personalment convençut que el coronavirus és el fruit d’experiments realitzats per una nació rica i poderosa. Alguns virus dels que es parla aquests dies són el producte d’experiments sense escrúpols. Hem de combatre aquest tipus d’experiments que condueixen com a resultat de la pèrdua de vides i són causa de dolor i sofriment per a tota la humanitat”.
“Aquest tipus d’investigacions no són realitzades per persones de països pobres, sinó en laboratoris de països rics -prosseguia-. Produir això és un crim molt seriós per a la humanitat. Demano al Senyor aconseguir revelar qui ha difós aquest verí. Penso que les Nacions Unides tenen el deure d’activar-se per comprendre com s’ha generat tot aquest incident i castigar els responsables. Aquestes investigacions haurien d’estar prohibides”.
Les declaracions del cardenal contravenen el precepte bíblic de “donar a Déu el que és de Déu i al Cèsar el que és del Cèsar” i incorren en una gran irresponsabilitat, en donar per fet que una nació important és la causant del problema que afecta la humanitat i això sense facilitar les dades en què basa la seva afirmació. Sorprèn que una intervenció de tal calibre provingui d’un clergue situat en primer ordre de la jerarquia vaticana, a qui se li suposa intel·ligència, cultura i mesura, així com dots diplomàtiques.
El vespre de tals declaracions injustificades i tendencioses, el 17 de març, la revista “Nature Medicine” (www.nature.com/naturemedicine) havia ja desmentit tals teories en un article científic titulat “The proximal origin of SARS-CoV-2” , rigorosament documentat, basat en la biologia molecular, il·lustrat per una imatge que compara les seqüències de DNA. Dues d’elles són de coronavirus humà, de les quals una correspon al que causa el Covid-19, tres a coronavirus de ratpenat i una de coronavirus de pangolí.
El resultat, il·lustrat en l’article, evidencia que l’actual virus del Covid-19 està estretament emparentat amb altres virus del passat pertanyents a la mateixa família, amb petites diferències significatives, probablement degudes a mutacions espontànies. Cap evidència suggereix que hagi pogut ser obtingut en laboratori. El que avui queda encara per determinar és si aquestes mutacions van passar quan el virus es trobava en un animal hoste, com ara el ratpenat o el pangolí, o quan, a partir d’una d’aquestes espècies animals, hi havia ja infectat a l’home.
El malestar psicològic
Ramón Ricardo Vida y Plana – Ole Thorson
En el caos informatiu d’aquests dies, en què l’angoixa ciutadana es barreja amb el desig col·lectiu de trobar una solució, és més important que mai que la població pugui entendre el que diuen exactament els estudis científics.
La situació de confinament a la llar implica un canvi substancial en la vida i costums de tota la població. És el moment d’activar la intel·ligència emocional, ja que en condicions estressants com el confinament s’activen emocions en lloc de fer una anàlisi lògica de la situació.
El confinament ha demostrat molt clarament que la baixada de mobilitat en carrers i carreteres comporta una aportació a disminuir seriosament la contaminació, tant de l’aire com a nivell sonor. Aquesta disminució reduirà sensiblement la pressió sobre la salut del ciutadà. Si la contaminació baixa un 50%, el nombre d’afectats per la contaminació es redueix en un percentatge més gran. Si moren prematurament 8-10 ciutadans al dia per la contaminació (mala qualitat de l’aire i soroll) és probable que aquesta xifra baixi a 4-5 morts prematurs per dia.
Alhora es redueix dràsticament -per menor circulació i menys pressa- el nombre de sinistres amb víctimes, així també la gravetat dels ferits. Es pot pronosticar que de la mitjana de 500 ferits al dia a les vies d’Espanya es passarà aquests dies a uns 250 ferits/dia o menys. I de 5 morts/dia a 2 mentre dura el confinament. És important fer entrar aquestes xifres en una valoració global dels efectes del confinament en relació al virus. Podem veure que la mida de xifres d’afectats en els dos casos (virus-mobilitat) són comparables, cosa que la societat ha de tenir en compte en tornar a la normalitat sanitària.
Els futurs hàbits de comportaments
Davant l’emergència climàtica, molt en el debat recent, hi ha un convenciment entre les organitzacions internacionals, part dels governs i de ciutadans en què es necessita una millor qualitat de l’aire. Els canvis reben reaccions en contra i és possible que l’emergència sanitària del coronavirus ajudi a obrir la ment de la gent a aquesta necessitat de canvi.
Hem vist recentment a Barcelona que canvis en la mobilitat com a tancament de carrers els caps de setmana s’accepten amb certa tranquil·litat, una situació que hauria rebut violentes reaccions fa només una dècada. Cal treballar en mòduls d’educació que ens puguin ajudar a consolidar canvis necessaris. Aquests canvis es basaran en criteris humans, ètica, responsabilitat, un altre repartiment igualitari dels béns i qualitat humana en les ciutats.
Celso Javier García Toribio – Ramón Ricardo Vida y Plana
Dos conceptes que xoquen són la lliure circulació per anar cada dia més lluny i l’anomenat quilòmetre zero. La lliure circulació ajuda a contaminar els quatre racons de món sense control i restricció. Una epidèmia com la de l’actual coronavirus viatja amb les persones lliurement i és summament complicat posar tanques al camp si no disposem de regles pensades de com actuar. Ho hem vist en una altra situació com la immigració de milions de refugiats. Els acords de Schengen són probablement massa rígids. Acabada la primera crisi, Europa no ha demostrat forces per abordar el problema i està suggerint una segona etapa, sense noves i flexibles regles.
El consum de béns de proximitat contradiu la llibertat de moviment. En el consum amb responsabilitat no és vàlid transportar una mercaderia gairebé gratis al voltant de la terra. El preu del transport no s’ajusta a les necessitats del respecte a la terra i a un comportament sostenible. No has de consumir més del necessari, tot i que puguis pagar-lo.
Els valors de l’educació
La responsabilitat social és un tema essencial en l’educació juntament amb el concepte de que la teva llibertat comença on acaba la de l’altre. Els conceptes de consum de proximitat (quilòmetre zero) han d’estar presents en l’educació. El mateix que l’ensenyament d’autolimitació d’actes que poden ser nocius per a la humanitat.
Cal crear mecanismes de control de protecció de la vida humana que permeten (quan es detecti necessari) restringir la lliure circulació. L’exemple del coronavirus no persisteix com a educació per si mateix. Cal treure experiències d’allà on falla el sistema de comunicació mundial i treure propostes de millores, com han de ser els protocols d’acció immediata, de fre d’allò que es fa malament, sense caure en tancar-ho tot.
El govern mundial necessita pensadors d’estratègies, no de guerra, sinó de salvació.
