Francisco López Muñoz
Professor de Farmacologia i vicerector de Recerca i Ciència i director de l’Escola Internacional de Doctorat de la Universitat Camilo José Cela. Acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Articles publicats al diari “ABC” el 21 de maig de 2020 i a “El Diario Vasco” el 23 de maig de 2020
Dr. Francisco López
Francisco López Muñoz, professor de Farmacologia de la Universitat Camilo José Cela i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reflexiona en sengles articles publicats als diaris “ABC” i “El Diario Vasco” sobre les certeses i falsedats dels tractaments amb cloroquina i hidroxicloroquina enfront de la Covid-19 i els riscos tant d’una administració inadequada d’aquestes substàncies com de la desinformació sobre elles i sobre els estudis que situen la melatonina com un antiviral, antiinflamatori, antioxidant i immunoestimulador adequat enfront de la neuroinvasió causada pel coronavirus SARS-CoV-2.
“Des que es va iniciar la pandèmia de la Covid-19 s’estan buscant desesperadament, i a contrarellotge, no només una vacuna eficaç contra la SARS-CoV-2, sinó també medicaments que permetin vèncer el virus. O si més no, reduir la mortalitat o la simptomatologia que acompanya aquesta infecció. Entre aquests fàrmacs es troben els derivats de la quinina (cloroquina i hidroxicloroquina), que han generat una gran controvèrsia després que diversos caps d’Estat hagin recomanat, sense un justificat criteri clínic, el seu ús massiu”, assenyala al primer d’aquests articles per, a partir d’aquí, desmuntar les falsedats sobre l’ús i l’eficàcia que s’han difós sobre aquests fàrmacs.
D’altra banda, assenyala la capacitat que tenen els coronavirus humans de penetrar al sistema nerviós central afectant el nervi olfactiu i el neuroepiteli del bulb olfatiu, el que podria donar lloc al quadre d’anòsmia que pateixen molts pacients de Covid-19. “Com a resultat de la inflamació nasal i l’edema de la mucosa, el virus podria usar la via limfàtica o la sang per infectar les cèl·lules endotelials de la barrera hematoencefàlica (BHE), estendre’s al cervell i causar dany neurològic”, alerta l’acadèmic, per enumerar els beneficis que podria tenir la melatonina per prevenir aquestes afectacions.
Llegiu l’articles del diari “ABC”
Llegiu l’article d'”El Diario Vasco”
