“Hi ha qui alarma sobre els perills d’aquests aliments, però tinguem clar que en molts països els nens poden mantenir-se amb vida gràcies a ells”
Richard Roberts, premi Nobel de Medicina del 1993 i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va defensar la seguretat dels cultius transgènics sempre que la seva producció es faci sota els paràmetres de seguretat que garanteixen les institucions sanitàries internacionals i ha assegurat que, avui dia, suposen el millor mecanisme per lluitar contra la fam al tercer món. El Nobel va realitzar aquestes reflexions durant el debat “Són segurs els cultius transgènics?”, celebrat el passat 22 de març a CosmoCaixa de l’Obra Social de La Caixa sota l’auspici de la RAED.
“Aquests cultius són totalment segurs -va afirmar Roberts-. Tots els estudis i les principals associacions científiques assenyalen que no hi ha cap raó per preocupar-se, perquè el mètode és més segur, potser, que els tradicionals per millorar els cultius. Al llarg dels anys s’ha anat refinant aquesta tècnica i, si la comparem amb la tradicional, és molt més ràpida i precisa”.
L’acadèmic, guardonat amb el Nobel pels seus descobriments en l’estructura de l’ADN, va lamentar el rebuig que produeixen aquests cultius a Europa i que fins i tot veus autoritzades alertin sobre els seus suposats perills per a la salut i el medi ambient. “Hi ha persones de prestigi i fins i tot institucions que alarmen sobre els perills d’aquests aliments, però tinguem també clar que a l’Àfrica, Àsia o Amèrica Llatina els nens es poden mantenir amb vida gràcies a ells -va assenyalar-. Al primer món no necessitem els transgènics, però en els països pobres sí. Acomodar-nos al món desenvolupat i dir al món en vies de desenvolupament que no podem alimentar-los és immoral”.
“La investigació i les noves tecnologies han aconseguit millorar la producció de cultius i augmentar notablement el valor nutricional de les mateixes collites. Existeix gran controvèrsia pel que fa a la seguretat dels cultius biotecnològics, però s’han estat consumint durant anys sense conseqüències adverses discernibles. Els beneficis són clars, i es podrien utilitzar per alimentar les poblacions desnodrides, però la pregunta debat és com pot justificar-se intentar aturar aquest tipus de tecnologia i no oferir solucions contra la malnutrició?”, va concloure el Nobel.
Roberts ha explicat que la tècnica per elaborar aquests cultius resulta innòcua per al medi ambient. “Consisteix a prendre el gen desitjat, col·locar-lo en l’ADN, transferir-lo a la planta i, d’aquesta manera, evitar la transferència de gens addicionals. És com si tinc dos cotxes, un amb sistema GPS i l’altre no. Si ho vull instal·lar en el que no en té no he de desmuntar els dos vehicles i després tornar-los a muntar, sinó simplement desendollar el GPS del primer i posar-lo al segon”.
