Teresa Freixes, catedràtica Jean Monnet ad personam, presidenta del col·lectiu Citizens pro Europe i acadèmica de número i vicepresidenta de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), recorda la figura de la recentment desapareguda Cristina Alberdi, ministra d’Afers Socials a l’últim Govern de Felipe González, a l’article “Cristina Alberdi, una infatigable promotora de la igualdad”, publicat el passat 28 de juny al diari digital Artículo 14. Alberdi va ser també vocal del Consell General del Poder Judicial entre el 1985 i el 1990 i presidenta del Consell Assessor de l’Observatori contra la Violència de Gènere de la Comunitat de Madrid, entre altres càrrecs públics.
“Cristina Alberdi era una magnífica professional, jurídicament molt bona i gens sectària. A més, s’hi podia treballar molt còmodament. Sempre mantindré un magnífic record seu no només per aquestes raons, sinó perquè realment era una persona molt coherent en els postulats que defensava. Com a primera vocal dona del Consell General del Poder Judicial també va guardar una posició molt clara respecte a la igualtat. Una postura que més tard va continuar defensant durant la seva etapa política, ja que com a ministra d’Afers Socials va ser una pionera a l’hora d’introduir aquesta igualtat entre homes i dones als tractats europeus, entre altres assumptes”, inicia l’acadèmica la seva reflexió.
Freixes explica com Alberdi va ser la responsable d’impulsar, en el marc de la presidència espanyola de torn de la Unió Europea, el projecte d’igualtat que impulsava la Comissió Europea, que es va desenvolupar en paral·lel a la Conferència Mundial sobre la Dona del 1995 celebrada a Pequín i en què va participar de forma activa la mateixa acadèmica. “Amb Cristina, el seu equip i el moviment europeu de dones realitzem un treball molt intens per aconseguir que els diferents governs de la Unió Europea adoptessin aquest projecte, que es va plasmar al Tractat d’Amsterdam. Amb això, vam aconseguir, a més d’introduir-ne totes aquelles regulacions d’igualtat en els diferents tractats, que també estiguessin incloses posteriorment a la Carta dels Drets Fonamentals europea. És a dir, a les normes de més alt rang. Ella aquí, amb la seva definitiva defensa, ens va ajudar moltíssim per poder fer aquesta feina que va costar gairebé un any», explica la reconeguda jurista.
“Cal destacar que Cristina va ser pionera en la primera etapa del sorgiment de la igualtat a les lleis en l’àmbit nacional. Aquella va ser una etapa de normalització a la qual la va succeir una fase de desnaturalització. Ella es va oposar a aquesta segona etapa, com ens vam oposar moltes de les persones que hem cregut en la igualtat entre dones i homes i no en cap altre tipus de consideracions extravagants que no han fet cap favor al desenvolupament real de la igualtat. Ella sempre va estar molt preocupada, i molt seriosament, per aquests temes. I així es va mantenir fins i tot quan va ser presidenta del Consell Assessor de l’Observatori contra la Violència de Gènere de la Comunitat de Madrid. Hem perdut una gran jurista, una gran socialista i una gran dona”, conclou Freixes.