Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya i acadèmic de número i vicepresident de la Secció de Ciències de la Salut de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica alguns dels articles sobre salut infantil i adolescent que ha publicat al llarg de l’any 2024 a la secció “Lectores expertos” de l’edició digital del diari “La Vanguardia”, de la comunitat de lectors de la qual forma part activa. Es tracta, en concret de les publicacions “El fomento de la resiliencia y autoestima infantil”, “Pediatría social, cada vez más necesaria”, “Claves de la atención sanitaria a los adolescentes” i “Signos y síntomas del maltrato infantil”, en què incideix sobre una atenció integral a aquest sector de la societat que impliqui l’entorn familiar, escolar i sanitari.
A “El fomento de la resiliencia y autoestima infantil”, l’acadèmic introdueix la figura de l’anomenat tutor de desenvolupament com a clau per al desenvolupament de la resiliència i l’autoestima en nens i adolescents. “Segons el psiquiatre Boris Cyrulnik, la resiliència és la capacitat de fer front a les adversitats de la vida, transformar el dolor en força motora, per enfortir i sortir-ne enfortit. Cyrulnik considera important la introducció del tutor de desenvolupament per als infants en dificultat i és un factor clau en el desenvolupament posterior. L’autoestima està connectada amb la resiliència, però així com en la resiliència necessitem un tutor degudament format, en el cas de l’autoestima, amb una família estable i motivada ho pot fer perfectament i es construeix moltes vegades a base de les relacions d’aferrament i complicitat”, explica.
D’altra banda, a “Pediatría social, cada vez más necesaria”, l’expert defineix la pediatria social com una prolongació de la pediatria clàssica, tot i que amb la peculiaritat que estudia el nen al seu entorn familiar, escolar i social observant les interaccions d’aquest entorn sobre la seva salut. “La consideració del nen al seu entorn i la interacció amb el mateix ha donat pas a una disciplina nova la pediatria social, que no només veu el nen com objecte a curar sinó a un subjecte persona individual i irrepetible en el seu cos i en el seu context familiar i social”, explica Callabed repassant la història en relació amb la consideració i la cura dels menors i explicant la seva pròpia experiència com a impulsor de la pediatria social a Espanya.
A “Claves de la atención sanitaria a los adolescentes”, el president del Club de Pediatria Social mostra la seva contrarietat perquè l’edat pediàtrica en l’àmbit assistencial acabi als 14 anys, deixant l’adolescent desprotegit d’aquesta assistència fins a arribar a l’edat adulta i en un moment àlgid de patologies mentals. “L’atenció a l’adolescent tant al nostre sistema públic de salut com al privat és una llacuna assistencial cada cop més patent. No s’entén com els problemes de salut prevalents a l’adolescència, que són els psicosocials, es contemplen tan malament i s’actua tan poc sobre ells. Per citar-ne alguns: anorèxia i bulímia, l’inici cada vegada més precoç en el consum de tabac i alcohol i drogues, l’assetjament escolar i ciberassetjament, el fracàs escolar, on estem al capdavant. I la patologia emergent, relacionada amb la salut mental: trastorns obsessivocompulsius, psicosi, anorèxia i bulímia, depressions i intents d’autòlisi, entre d’altres”, assenyala.
Finalment, a “Signos y síntomas del maltrato infantil”, Callabed defineix un tipus de maltractament que pot ser classificat com a físic, psicològic o emocional i sexual. “El maltractament infantil es defineix com a qualsevol forma d’abús o desatenció que afecti un menor de 18 anys. Abarca tota mena de maltractament físic o afectiu, abús sexual, desatenció, negligència i explotació comercial o d’una altra índole que vagi o pugui anar en perjudici de la salut, el desenvolupament o la dignitat del menor o posar en perill la seva supervivència en el context d’una relació de responsabilitat, confiança o poder”, explica abans d’alertar sobre les seves conseqüències i posar-hi el focus en els principals símptomes d’alerta.