Dra. Teresa Freixes
Teresa Freixes, catedràtica Jean Monnet ad personam, presidenta de l’organització internacional Citizens pro Europe i acadèmica de número i vicepresidenta de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), reflexiona sobre diversos aspectes de l’actualitat política d’Espanya als articles “Las lecciones de una DANA” i “El dique de contención”, publicats respectivament, els passats 14 i 28 de novembre al diari digital The Objective, i en una entrevista que va publicar el portal especialitzat Economist&Jurist el 9 de desembre titulada amb una explícita declaració de l’experta jurista: “Es necesario que la Constitución recoja el concepto de lealtad constitucional”.
A “Las lecciones de una DANA”, la vicepresidenta de la RAED assegura que el Govern s’ha demostrat incapaç d’assumir les competències que la Constitució i les lleis li atorguen per fer front a grans catàstrofes naturals com la que ha assolat València. “D’entrada, cal assenyalar, alt i clar, que comptem amb una legislació adequada que hauria permès que des del minut u algú, amb competències per fer-ho, estigués al comandament de les complexes operacions que aquestes emergències precisen. Les competències constitucionals sobre previsions meteorològiques i recursos hidràulics són determinants en aquest cas ja que, als municipis més afectats, va ser el desbordament de les conques el que va generar el desastre, plogués o no en ells”, argumenta Freixes.
Per a l’acadèmica, en aquestes situacions no és el Govern qui s’ha de posar a la disposició de la comunitat autònoma, sinó decidir en el marc de la Constitució i les lleis. “Si el Govern de la nació no vol entendre davant què s’enfronta, o és que està coaccionat per socis incompetents o és que la incompetència la porta a dins. Ha d’extreure lliçons de la DANA. I ho ha de fer ràpidament. Perquè no haguem de sentir contínuament de voluntaris que arriben al lloc i expliquen que ningú no està al comandament de la situació, que no saben amb qui s’han de coordinar i que per organitzar-se únicament compten amb la bona voluntat ciutadana. I perquè no estem exempts que situacions similars es tornin a produir. Com va dir Sa Majestat el Rei en la seva visita a Paiporta, ‘cal garantir que l’Estat, en tota la seva plenitud, és present'”, conclou.
D’altra banda, a “El dique de contención”, la jurista aborda la recent i controvertida elecció de la ministra i vicepresidenta Teresa Ribera com a comissària i vicepresidenta de la Comissió Europea. “L’acord pres al Parlament Europeu ha suposat que, a canvi que el Grup Popular Europeu i familiars votessin Ribera, el Grup Socialista Europeu votés alhora els candidats d’Itàlia i Hongria considerats, almenys fins ara, representants d’aquesta extrema dreta de la qual s’ha de fugir com de les brases després del foc”, explica Freixes. Per a l’acadèmica, el “dic de contenció” a què apel·len els membres de Govern no ha existit a Europa.
Pel que fa a l’entrevista concedida a Economist&Jurist, l’experta apel·la a estructurar un concepte de lleialtat constitucional com a principal reforma que requereix avui dia la Carta Magna espanyola en vista de les polítiques que ataquen la lletra del text des de les mateixes institucions de l’Estat. “L’Estat democràtic constitucional ha estat, des d’aquesta perspectiva, un paradigma amb vocació universal, davant de tot nacionalisme i davant de tot populisme. Una bona regulació constitucional, més precisa, ajudaria a comprendre millor aquest sistema, que uneix en comptes de separar i que facilita la presa de decisions en comptes de complicar-la innecessàriament. La lleialtat constitucional podria acompanyar-se de la lleialtat federal, la garantia de la igualtat de drets i obligacions podria impregnar millor la distribució de competències, els mètodes de control, inclòs el conflicte de competències i la coerció federal, haurien d’estar més ben definits”, considera.
