María Jesús Berlana, historiadora especialitzada en Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, va protagonitzar el passat 5 de maig la sessió acadèmica “Las cosas no siempre han sido así. Cómo hemos cambiado”, una xerrada de marcat caràcter divulgatiu organitzada per la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED) i la Fundació Pro Reial Acadèmia Europea de Doctors. L’acte va comptar amb la col·laboració del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya i l’Associació de Fabricants i Distribuïdors AECOC i va ser presentat per Maria Àngels Calvo, catedràtica de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona, ​​presidenta de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya, acadèmica de l’Acadèmia de Farmàcia de Catalunya i acadèmica de número i vicepresidenta de la RAED.

La ponent va presentar la prehistòria com a ciència que es dedica a l’estudi de l’evolució de l’ésser humà fins a l’escriptura (que es pot interpretar), tant en l’àmbit biològic com cultural. En aquest sentit, va destacar com a processos biològics clau de l’hominització el bipedisme, que va permetre a l’ésser humà caminar dret alliberant-li les mans i permetent així manipular eines; l’augment de la capacitat cranial i massa cerebral, facilitant el desenvolupament mental, el pensament simbòlic i la comunicació; la reducció de mandíbules i dents, la pèrdua de pèl corporal i l’adquisició d’un polze oponible més precís per a la motricitat fina. Pel que fa a la seva evolució cultural i social, va ressenyar la fabricació d’eines de pedra i el control del foc, que li van permetre cuinar aliments per millorar-ne la nutrició i protegir-se, i el desenvolupament d’un llenguatge complex i la capacitat de pensament simbòlic, així com de la importància de la cooperació i de l’empatia en aquest desenvolupament.

Va parlar del període més llarg de la història humana com és el paleolític, i com en aquestes diferents etapes es produeix aquesta evolució humana des dels primers homínids bípedes fins a arribar al HAM (humà anatòmicament modern) o Homo sapiens, el qual procedeix d’aquests sent una síntesi de gens de diferents espècies. Com va explicar Berlana, l’evolució humana es caracteritza per la interacció entre el desenvolupament cultural i tecnològic i els canvis físics i evidencia una adaptació basada en el coneixement del medi i la tècnica.

“La interacció constant entre biologia i cultura ha donat lloc al que es coneix com a evolució biocultural. Es tracta d’un procés dinàmic que ha modelat l’ésser humà fins a assolir el seu estadi actual. Comprendre aquest procés permet explicar no només el nostre passat, sinó també la singular capacitat humana per adaptar-se, transformar el seu entorn i generar cultura. Som un ésser més de la naturalesa, no l’espècie escollida, va concloure l’experta.