María Jesús Berlana, historiadora especialitzada en Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, va protagonitzar el passat 5 de maig la sessió acadèmica “Les coses no sempre han estat així. Com hem canviat”, una xerrada de marcat caràcter divulgatiu organitzada per la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED) i la Fundació Pro Reial Acadèmia Europea de Doctors a Foment del Treball, seu acadèmica. L’acte va comptar amb la col·laboració del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya i l’Associació de Fabricants i Distribuïdors AECOC i va ser presentat per Maria Àngels Calvo, catedràtica de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona, presidenta de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya, acadèmica numerària de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya i acadèmica de número i vicepresidenta de la RAED.

La ponent va presentar la Prehistòria com a ciència capaç d’explicar com ha evolucionat l’ésser humà fins al present, tant en l’àmbit biològic com cultural. En aquest sentit, va destacar com processos biològics clau de l’hominització el bipedisme, que va permetre a l’ésser humà caminar dret alliberant-lo les mans i permetent-li així manipular eines; l’augment de la seva capacitat cranial i massa cerebral, facilitant el desenvolupament mental, el pensament simbòlic i la comunicació; la reducció de mandíbules i dents, la pèrdua de borrissol corporal i l’adquisició d’un polze oposable més precís per a la motricitat fina. Pel que fa a la seva evolució cultural i social, va ressenyar la fabricació d’eines de pedra i el control del foc, que li van permetre cuinar aliments per millorar la seva nutrició i protegir-se, i el desenvolupament d’un llenguatge complex i la capacitat de pensament simbòlic.

Altres moments clau en aquesta evolució dels primers éssers humans van ser la transició cap al sedentarisme i l’adopció de l’agricultura al període Neolític, el que els va portar a transformar la seva estructura social i la relació amb el medi ambient, i el gran viatge que els va portar a sortir de l’Àfrica, per motivacions que encara estan en debat entre els antropòlegs, adaptant-se així a diversos climes i diversificant la seva cultura adoptant noves maneres de vestir, de viure i generant noves maneres de relacionar-se i parlar. Com va explicar Berlana, l’evolució humana es caracteritza més per un ràpid desenvolupament cultural i tecnològic que per canvis físics, evidenciant una adaptació basada en el coneixement i la tècnica.

“La interacció constant entre biologia i cultura ha donat lloc al que es coneix com a evolució biocultural. Es tracta d’un procés dinàmic que ha modelat l’ésser humà fins a assolir el seu estadi actual. Comprendre aquest procés permet explicar no només el nostre passat, sinó també la singular capacitat humana per adaptar-se, transformar el seu entorn i generar cultura. Som un ésser més de la natura, no l’espècie elegida ni la culminació de l’evolució, sinó un procés de selecció natural”, va concloure l’experta.