August Corominas
Professor de la Universitat de Múrcia i de la Universitat Autònoma de Barcelona i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
August Corominas, professor de Fisiologia Humana de la Universitat de Múrcia i de la Universitat Autònoma de Barcelona i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), aconsella en un escrit divulgatiu que comparteix amb la comunitat acadèmica com donar males notícies de la forma més adequada, tant a adults com a nens. Es tracta d’una capacitat que no pot ser exclusiva a psicòlegs i especialistes del trauma i del duel, i que qualsevol pot treballar a partir d’uns mínims consells.
Donar una mala notícia
Dr. August Corominas
Donar una bona notícia és agradable, ja que produeix empatia entre receptor i emissor. Donar una mala notícia, però, és terrible, difícil i durant molt de temps el receptor la recorda. L’exemple més recurrent és el d’un accident de trànsit nocturn. Ha mort un noi jove. Durant molt de temps les Forces de Seguretat s’ocupaven de l’accident i de tots els tràmits. Normalment intentaven informar per telèfon o es desplaçaven al domicili de la família de l’accidentat. Era una situació dramàtica sempre. És molt impactant informar una família que dorm d’un fet així. S’ha de procurar donar les males notícies de forma personal. És fonamental oferir la notícia amb suavitat, educació i comprensió.
Tristament fins no fa gaire els agents informaven sense cap cura. Ara han rebut classes per aconseguir fer el menor dany moral possible.
Les pautes:
- Primer, abans de connectar amb la família, cal assegurar-se el nom correcte de l’accidentat i la seva identificació familiar. A vegades passa que es dóna el nom de l’acompanyant i es crea un conflicte familiar.
- Tot i que sembli obvi, cal assegurar-se de la identificació de la víctima i del seu estat. A vegades ha passat, quan hi ha implicades dues o més persones, que es confonen.
- Situar bé el lloc on s’ha produït l’accident.
- Pensar bé les frases que es pronunciaran, procurant que siguin el més suau possibles.
- Dir sempre la veritat. Abans s’acostumava a dir que la persona estava greu i que la família fos a l’hospital quan l’accidentat ja havia mort.
- Cal ser respectuós amb la família i no culpar en cap cas al familiar de la víctima.
Malauradament he vist a moltes famílies a les que els produeix un duel fortíssim al cap de molts anys, quan encara recorden l’impacte de l’anunci.
En un altre ordre, els diagnòstics mèdics també han de ser explicats amb suavitat i molt de tacte quan són greus. De vegades hi ha diagnòstics mortals i d’altres vegades de malalties terminals. Cal ser molt curós i dir la veritat en notificar-los, a més de clars i concisos, però sense estalviar temps. Estar disposat a dedicar uns minuts i si és possible guiar la família davant la notícia fatal.
