La Reial Acadèmia aborda el debat sobre les vacunes des d’un punt de vista científic amb destacats especialistes

La Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) va celebrar el passat 26 de novembre a Foment del Treball Nacional, seu de la Reial Corporació, la taula rodona “Les vacunes al segle XXI: aspectes científics i socials” per abordar les certeses científiques sobre les diferents vacunes que estan tant dins com fora dels diferents calendaris de la sanitat pública espanyola i els mites i falsedats que circulen al voltant d’elles. La sessió va estar coordinada per Joaquín Callabed, acadèmic de número de la RAED i president del Club de Pediatria Social, i va ser presentada per la també acadèmica de número i vicepresidenta de la RAED Maria Àngels Calvo, al seu torn acadèmica numerària de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya, de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya i de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya.

Calvo va presentar la ponència “Movimientos sociales antivacunas. Aspectos bioéticos que considerar”. A ella es van sumar els també especialistes en la matèria Fernando Moraga, pediatre i vicepresident de l’Associació Espanyola de Vacunologia, qui va abordar les actualitzacions al calendari de vacunes infantil i juvenil a la ponència “Nuevas vacunas en el calendario infantil”, i Magda Campins , cap de servei de Medicina Preventiva de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, ​​que va exposar les actualitzacions en les vacunes de l’adult i la necessitat d’un control més estricte al treball “Un calendario vacunal para adultos”.

Callabed, per la seva banda, va analitzar des del punt de vista bioètic les diverses opcions familiars, moviments que rebutgen les vacunes i les opinions mèdiques sobre el tema i els principis d’autonomia, beneficència, no maleficència i justícia que afecten els implicats. “Davant el creixent rebuig vacunal a les famílies estimem convenient aportar algunes idees, ja que són necessaris camins nous per a solucions noves”, va assenyalar l’acadèmic, per a qui la millor forma per afrontar el que pot esdevenir un problema de salut pública passa per ampliar els estudis de freqüència i causalitat de la vacunació als de comportaments, creences i estils de vida actuals, valorar les opinions dels sanitaris sobre la necessitat d’historial mèdic, consentiment informat, seguiment i informació de possibles efectes secundaris i formació de vacunadors, reconèixer que tot pacient ha de ser respectat com a persona tot i que no s’acceptin les seves opinions, dialogar i rebatre nombrosos arguments de base pseudocientífica per part d’algunes famílies i grups antivacunes i ampliar la informació oficial sobre vacunes de forma periòdica.

“Tota persona té la llibertat de prendre decisions i el deure de no fer mal i respectar les lleis, i això té particular importància en el tema de la vacunació infantil i juvenil -va afegir-. Resulta sorprenent que la vacunació no sigui obligatòria a Espanya i que a més hi hagi 17 calendaris vacunals diferents que haurien de regir-se prioritàriament per criteris científics unificats. Davant la disparitat de criteris legals respecte a la vacunació, la RAED creu necessari elevar la seva veu a les instàncies europees en temes sanitaris perquè amb els estudis epidemiològics i científics convenients s’elabori una legislació comunitària que informi i sancioni al seu àmbit d’influència sobre un bé tan necessari com és la vacunació”.