Francisco González de Posada

Dr. Francisco González de Posada

Francisco González de Posada, president de l’Acadèmia de Ciències, Enginyeria i Humanitats de Lanzarote i col·laborador habitual de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va publicar el passat 1 d’octubre als “Cuadernos de Historia Moderna” de la Universitat Complutense de Madrid l’article “Carlos V (1500-1558) y la ciencia”, on ressenya des d’un punt de vista sociològic el desenvolupament de la ciència, els científics i la societat als temps de l’Emperador.

L’estudiós situa al centre del seu estudi als cinc científics que marquen un abans i un després en aquesta època renaixentista, trencant amb el pensament escolàstic i obrint noves vies en el pensament occcidental a l’espera de la revolució científica galileana: Leonardo da Vinci, Nicolau Copèrnic, Pedro de Medina, Andrés Laguna i Juanelo Turriano. “Amb aquest panorama seran novetats al procés històric d’aquesta nova era l’ascens social dels inventors, el desenvolupament de les matemàtiques aplicades, progressivament integrades a la Cort i als ambients urbans, i un gradual creixement de la relació entre innovació i poder”, assenyala l’autor.

Carlos V emperador

Com a nova línia de pensament que entronca l’antiga i nova forma de veure i analitzar la realitat, González de Posada assenyala l’humanisme, deutor de la tradició cristiana i, al seu torn, marc del lliure albir i llibertat individual, fonamental per al desenvolupament de la ciència. Al context social, l’autor situa com a elements que van contribuir a aquest canvi de paradigma la transmissió creixent del saber, el creixement del comerç, la navegació cap a nous mons i el desenvolupament d’una banca que va aportar els recursos financers a les noves aventures transatlàntiques i va obrir l’era de les ciències econòmiques.

Així mateix, no s’entendrien aquests avenços sense la difusió del llibre imprès. “Després de les edicions iniciades en la segona meitat del segle XV, el llibre aconseguiria una notable propagació. Més enllà de la Bíblia i els llibres religiosos, exemple significatiu va ser el cas de l’‘Almagest’, tractat astronòmic del segle II de la nostra era escrit per Claudi Ptolemeu, que seria imprès en llatí el 1515 a Venècia i el 1538 en grec a Basilea. La impremta facilitaria l’expansió d’una creixent cultura científica”, assenyala l’acadèmic.

Descarregar document complet

Aquesta entrada també està disponible en: esEspañol enEnglish