Daniel Turbón, acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) i catedràtic emèrit d’Antropologia Física de la Universitat de Barcelona, ha fet un estudi sobre predicció i diagnòstic de l’edat en individus menors de 21 anys a la revista International Journal of Legal Medicine al costat d’altres investigadors de la mateixa universitat. El treball porta per títol “Reliability of the Greulich and Pyle Method for Chronological Age Estimation and Age Majority Prediction in a Spanish Sample” i aporta una sensible millora a la predicció i al diagnòstic de l’edat òssia en una àmplia mostra de població caucàsica resident a Barcelona i el seu mètode de classificació podria aplicar-se a d’altres poblacions.
L’edat biològica fa referència al grau de maduració de l’organisme, i es fa servir com a índex de desenvolupament somàtic en un gran nombre de camps d’estudi, defineix l’estat complex de desenvolupament i creixement d’un individu i pot considerar-se com el procés d’envelliment psicològic, bioquímic, mental i anatòmic. En alguns casos, l’edat biològica pot presentar diferències significatives amb l’edat cronològica de l’individu. L’edat biològica és, doncs, l’edat aparent, la qual s’aprecia en algú que representa els anys que té per la seva edat cronològica. Es deu al fet que l’envelliment no es produeix al mateix ritme en cada persona. És més, cada un dels nostres teixits, òrgans i sistemes envelleixen a ritme diferent. Tot i que la nostra edat biològica només es podria entendre com una mitjana de cada un d’aquests elements, a efectes pràctics es fa servir l’edat òssia.
Dr. Daniel Turbón Borrega
El mètode més emprat és el de Greulich&Pyle, que permet la determinació de l’edat òssia d’un individu a partir de la comparació directa de la imatge radiològica amb patrons, separats per sexes, que abasten des del naixement al començament de l’edat adulta. Els patrons van ser elaborats amb radiografies de nens nord-americans de classe social alta realitzades entre 1931 i 1942. La seva senzillesa compensa la major precisió d’altres mètodes més complexos apareguts posteriorment.
El que ve a aportar la publicació de Turbón és la quantificació de l’error sistemàtic del mètode amb la població estudiada, oferint els factors d’ajust per reduir-lo. Així com l’error aleatori, que es produeix a causa del creixement diferencial entre individus, aportant una nova metodologia de classificació en dos grups (major i menor d’edat) o en tres grups (major d’edat, menor d’edat i indeterminat). Els resultats obtinguts han permès delimitar l’error en la predicció de l’edat cronològica, amb o sense ajustament, quan es desconeix. Amb això el citat mètode guanya en precisió, mantenint la seva senzillesa pràctica i agilitant la seva aplicabilitat als col·lectius d’immigrants, a la identificació de menors d’edat o la identificació de desapareguts per crims, accidents o en catàstrofes.
