Miquel Ventura, director de projectes de la Fundació Pro Reial Acadèmia Europea de Doctors i impulsor del projecte d’observació i protecció de la biodiversitat marina Silmar, presenta a la comunitat acadèmica l’article “Biomímesi i desenvolupament sostenible, un concepte revolucionari per afrontar els reptes vitals de la nostra civilització”, que complementa les seves reflexions recents sobre el paper que la Fundació i la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) ja estan jugant en aquest obligat canvi d’era en què la humanitat es juga bona part del seu futur.
Biomímesi i desenvolupament sostenible, un concepte revolucionari per afrontar els reptes vitals de la nostra civilització
La biomimesi és una branca del coneixement humà que es pot descriure com la ciència que cerca solucions sostenibles i intel·ligents als desafiaments humans emulant els patrons i estratègies que fa servir la natura. La biomímesi estudia en profunditat el comportament de la naturalesa en tots els seus estadis, escales de relació i desenvolupament en l’àmbit de la biosfera i cerca entendre el seu llenguatge per millorar el nostre coneixement. L’objectiu és crear una cultura que permeti establir nous processos més ecològics i sostenibles, així com productes i estratègies per establir formes de progrés que estiguin en equilibri amb la integritat del planeta. En aquest context, el concepte de decreixement sostingut apareix com una de les alternatives més racionals i efectives per afrontar el futur. Aquest tema, però, requereix un debat argumentat que plantejaré en properes publicacions.
La biomímesi és una ciència basada en l’observació del nostre planeta i la seva llarga evolució durant els 3.800 milions d’anys d’història. Les molècules orgàniques dels organismes biològics de microbis, animals, plantes i fongs i de les seves associacions han establert estratègies de supervivència capaces de subsistir gràcies a l’optimització de l’ús de recursos, de la seva organització i funcionament i d’adaptar-ne la forma a la funció.
Janine Benyus, reconeguda especialista en biomímesi, proclama des d’una visió pragmàtica i intel·ligent de l’evolució biològica que “la natura ja ha resolt tots els reptes a què avui ens enfrontem, els seus fracassos s’han convertit en fòssils i allò que ens envolta és la clau de la supervivència”. Janine Benyus és una científica nord-americana pionera en el concepte de biomimètica a la dècada dels 90 en desenvolupar la premissa bàsica que els éssers humans han d’emular conscientment les formes i funcionament de la natura quan busquen solucions als seus problemes, productes i polítiques.
L’evolució anatòmica dels pops (mol·lusc cefalòpode) amb el seu cos musculós i flexible de 8 braços tentaculats, cervell prodigiós i un sistema ocular dels més evolucionats del regne animal, és un miracle de la natura i de l’adaptació al medi marí. La biomimètica estudia la forma i el funcionament de les seves ventoses per a aplicacions mèdiques i industrials, així com el sistema de visió per a l’aplicació en tecnologia marina i invidents. Foto: Miquel Ventura Monsó – Projecte Silmar – Fundació RAED.
La biomímesi orientada a la innovació tecnològica estudia i posa en pràctica les lliçons que ens ofereixen la biodiversitat, els ecosistemes i els biomes del planeta, observant la natura de forma individual i com a sistemes interdependents. Aquests són models funcionals que hem d’entendre, imitar-los, fer-los servir com a inspiració per a dissenys o processos amb l’objectiu de donar respostes i resoldre qüestions humanes. També, la biomimètica utilitza la naturalesa com a mesura dels seus estàndards ecològics per reputar la idoneïtat de les accions humanes en els processos de desenvolupament. Finalment, la biomimètica també fa servir la natura com a instructora a través de la seva recerca per entendre la seva raó de funcionar perfectament.
La humanitat ha aconseguit importants èxits científics i tecnològics en totes les àrees socials i del coneixement que han millorat la nostra condició humana, però també han afectat molt negativament els sistemes naturals del planeta de manera extrema. A conseqüència d’això la nostra generació s’enfronta a reptes vitals urgents davant dels quals hem de trobar solucions per evitar patiment a les generacions futures derivat de la nostra negligència desenvolupista. En aquest context i a través de la biomímesi podem aprendre de la natura a ser condescendents amb les generacions futures.
Com els nostres pares, avis i totes les generacions que ens van precedir, tan sols som usufructuaris de la Terra i dels seus recursos i com a responsables de les nostres vides ens hem de comportar en conseqüència perquè la humanitat pugui continuar progressant més enllà del nostre temps. Som l’origen del problema i cal ser la gènesi de la solució des del coneixement i el compromís.
La noció principal de la biomímesi es basa en una premissa essencial: la natura sempre opera sobre els principis d’economia i eficiència sense generar residus. Com deia Albert Einstein, “som arquitectes del nostre propi destí” i tot el que hem fet o farem influirà directament en com es configuraran les nostres vides i el nostre entorn, així que pensem on volem arribar i comencem a recórrer el nostre bon camí.
La biomimètica és un concepte cultural i fins i tot filosòfic que forma part d’una estratègia global de desenvolupament responsable i sostenible que té com a objectiu equilibrar la manera com s’utilitzen els recursos del planeta. La paraula bio significa organisme viu; i la paraula mimetisme, imitar. La biomímesi és, doncs, la pràctica d’imitar la vida i la natura. El seu propòsit és inspirar-se en l’enginyeria de la natura per resoldre els desafiaments més urgents del món i garantir un futur sostenible per a tota la vida a la terra.
Hi ha tres elements essencials en la ciència de la biomímesi que són emular, ethos i (re) connectar i representen els valors fonamentals en què es basa la biomimesi i que pretén transmetre en totes les seves accions i pràctiques.
- Emular: L’experiència científica basada en la recerca d’aprendre i després replicar les formes, els processos i els ecosistemes de la natura per crear dissenys més regeneratius.
- Ethos: La filosofia de comprendre com funciona la natura i crear dissenys que donin suport i creïn contínuament resultats propicis per a la vida.
- (Re) Connectar: El concepte que tots som part de la natura i trobem valor en el reconeixement dels sistemes interconnectats de la vida. (Re) connectar com a pràctica ens anima a observar i passar temps a la natura, a comprendre com estem profundament connectats amb ella, a experimentar la nostra interdependència i a apreciar com funciona la vida i les seves estratègies biològiques.
Tot i inspirar-se en la llarga història evolutiva de la natura, la biomímesi és una disciplina emergent relativament nova a Espanya i Europa. En els darrers anys s’ha estès a través de professionals de l’ecodisseny, l’enginyeria 4.0, l’arquitectura i entre d’altres l’agricultura regenerativa per cobrir la necessitat de crear metodologies de recerca i aplicació a més sectors que busquen innovar en el marc de la sostenibilitat. En aquest sentit, la interconnexió entre les diferents disciplines del coneixement i la tècnica s’ha d’establir amb èxit per crear sinergies i intercanviar informació i experiències. Per aquest motiu, cal crear centres de formació especialitzats en biomimètica perquè educadors, estudiants i professionals tinguin al seu abast aquest coneixement sobre el llenguatge de la naturalesa, de les formes d’interrelació i de les estratègies que utilitza per a la supervivència.
El cuc poliquet de l’espècie Spirographis spallanzani ha evolucionat fins a adquirir un disseny corporal i fisiològic que li permet, gràcies a la modificació dels seus apèndixs, desenvolupar un ventall en forma de plomall per captar l’oxigen de l’aigua i alhora alimentar-se de les partícules en suspensió que transporta l’aigua marina. Foto: Miquel Ventura Monsó – projecte Silmar – Fundació RAED.
El valor de la biomimètica és revolucionari en tots els aspectes de la vida i ha de formar part del coneixement científic del futur. Per això des de la RAED i la seva Fundació tenim el propòsit d’impulsar, a través del projecte Reptes Vitals per a una Nova Era, el coneixement de la ciència de la biomímesi a la societat a través de la informació i la comunicació, des de la formació i l’educació. També, des de l’acció directa, a través del projecte Silmar d’estudi i coneixement del medi marí, on la biomimètica és present a cada minut de les nostres incursions submarines, això ens impulsa en aquest propòsit d’inspirar la societat a través del coneixement que emana del mar.
De la mateixa manera, per a finals del 2022, la Fundació està treballant per crear els Premis RAED al Talent Social amb l’objectiu d’ajudar les noves generacions a travessar el llindar crític i convertir les seves iniciatives i projectes sostenibles basats en la biomimesi, en accions reals i viables ajudant-los a amplificar la seva visibilitat i proporcionant-los recursos perquè les grans idees i solucions innovadores tinguin un impacte positiu a la societat i al planeta.
